divendres, 1 de gener del 2010

Les primeres dents


Fa deu dies vam notar que la Gemma, tot sovint, tenia atacs de salivera. També vam notar que es llepava molt els ditets, de vegades la mà sencera, i que tenia una falera desmesurada per endur-se les coses a la boca (ara que les agafa i sosté amb creixent precisió), i que un cop allà les apreta-apreta-i-apreta (verb que no existeix en català, però és que "prémer" no sona igual). I tant se val que sigui un sonall, un tros de roba o un dit del pare o la mare. Quin mal, colló! (ups, tu no ho diguis això)

Ara sabem que el mal el deu tenir ella, pobreta, perquè una part de les genives se li ha començat a pposar blanquinosa. Les dents comencen a fer la guitza. Jo dic que la primera a sortir serà una incisiva inferior, la dreta. El farmacèutic ens ha donat el Nanipredental, una pomada calmant que ja voltava quan jo tenia l'edat de la Gemma. Hi ha temes en els quals la ciència no avança gaire.

PS: Com se t'acudeixi mossegar-me els mugrons quan t'hagi sortit alguna pala, Gemma, tindrem una conversa. Estàs avisada!