Mirar, llegir i que li llegim contes són activitats que han escalat posicions ininterrompudament en les últimes setmanes al rànquing d’activitats lúdiques que la Gemma demana fer. Per això últimament la col·lecció de contes que li va fer la iaia Montse no para quieta al prestatge.
Cada vegada anem introduint més personatges i situacions que ella interioritza i després anomena: la Caputxeta Vermella, el Pinocchio, en Gepetto, en Pepito, la Sireneta, els gossets (Dàlmates)... De fet, és ella que escull el conte. Ahir al vespre, per exemple:
- Mama, vine, vine.
- On vols que vagi, Gemma?
- Nem, nem. Mama, seu! (assenyala el primer graó de l’escala de casa, un altre all time favourite)
- Seu, seu. Conte! Pinocchio, Pinocchio.
- Vols que llegim el Pinocchio? Va, doncs, porta’l.
A continuació, ella corre al sofà, agafa el conte, i torna amb ell a les mans. Llavors insisteix “Mama, seu, seu” picant amb el palmell de la mà el forat que queda al seu costat al graó de la punyeta. I així que sec, em dóna el conte. Vol dir “au, treballa”, però no, això no ho diu. Com si calgués!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada