El 17è mes en imatges

Aquest mes han passat moltes coses, dintre i fora de casa. Molts canvis, emocions fortes, màgia, tió, reis, dinars familiars, jocs amb amiguets i amiguetes... Menys dies de cole. Amb tot plegat, la Gemma ha tornat a fer una d’aquelles estirades (no físiques) en què de sobte t’adones que s’ha fet gran.

Ha agafat l’hàbit, per exemple, de jugar a la seva habitació. Hi ha tres fronts: la cuineta (on tallem els aliments amb la fusta, posem cafetó a les tasses i n’hi donem a la mama i a qui hi hagi i fem hamburguesa al forn, “xuuuf, xuuuf” –ella mateixa fa les onomatopeies); la nina, que té un cotxet en què la passegem passadís amunt i passadís avall i un bressol on la posem a dormir just abans de posar-nos-hi nosaltres; i la pissarra, el lloc del “pinta, pinta!”.

Ha agafat l’hàbit, també, de demanar la cançó que vol cantar abans d’anar a dormir. I d’anar-hi voluntàriament quan està cansada. “Anem a dormir?” “Sí”, i t’agafa la maneta per començar a pujar l’escala.

Amb el tema llenguatge, la carrera continua. Un matí, en despertar-se, em va dir: “Mama, soroll”, perquè estaven foradant el carrer. El soroll no és una poma o una pilota, no es toca ni es veu; i no era una repetició en clau lloro, tampoc, perquè jo no havia obert la boca encara. Uf! Definitivament, ens fem grans. 

 

L’Olga m’explica que a la guarderia, ella i l’Amaia es tiren un tabalet de bressol a bressol abans d’adormir-se. La Gemma fa “Maia, llancem!”, “Maia, llancem!”.