Avui mentre banyàvem, la Gemma m'ha explicat una batalleta del cole.
- Mama, quin susto!
- Quin susto? Quan? Ara? Però si no ha passat res...
- Quin susto!
- On és el susto?
- Pati!
- Al pati? Al cole?
- Sí!
- I com ha sigut aquest susto?
- Juant!
- Jugant? I amb qui ha sigut el susto, amb l'Amaia? La Júlia?
- I com ha sigut aquest susto?
- Juant!
- Jugant? I amb qui ha sigut el susto, amb l'Amaia? La Júlia?
- Nil!
(...)
(MISTERI RESOLT): Efectivament, ahir la tarda el Nil es va fer un susto jugant a la classe perquè algú va treure un peluix del Winnie de Pooh que resulta (i motius no li'n falten) que li fa por i, pobret, va plorar molt. No va ser al pati, perquè ahir plovia i no hi van sortir en tot el dia, sinó a classe, on va passar tot.
(CONCLUSIÓ): Ja ho comencem a xerrar tot! Perill, perill! I més perill encara perquè, si t'hi fixes, la nena és una mica lianta i a la realitat, hi posa coses de collita pròpia. Jo sí que tinc por!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada