El ritme d'imitació de paraules noves i d'assimilació de conceptes és tan accelerat que em costa seguir-ne el ritme. Ara bé, hi ha coses que és impossible passar per alt. I aquesta, amics, n'és una.
No he pensat mai que a la Gemma li agradés especialment la música. Jo mateixa no sóc melòmana i em reconec incapaç, a més a més, de fer gairebé res "tot i" escoltant música perquè dos "sorolls" a la vegada m'atavalen. Sí, noi, és així. Ara bé, cantar sí que m'agrada. I la Gemma aquesta setmana m'ha demostrat que a li agrada que li canti, així és que hem agafat el costum d'agafar el cançoner i cantar un parell o tres de cançons abans d'anar a dormir. Ella gira les pàgines i tria.
Doncs bé, de "El Gegant del pi" la Gemma repeteix "balla, balla" i "pi" i "gant". Del "Cargol treu banya", repeteix "banya!". Però una frase sencera, senyors... Això era un privilegi. I la frase ha sigut "Sol, solet" (atenció, suuulet, una o totalment àtona i una ela ben palatal i catalana).
Quan la vol, ja ho demana: "Mama, sol, suuulet".
L'altra experiència lingüísticament flipant d'aquests dies va ser la conversa entre padrina i fillola al cotxe l'altre dia, divendres al vespre. La padrina té un trauma perquè la Gemma és poc petonera. La cosa va anar així:
- (M) Va, Gemma, envia'm un petonet!
- (G) (Silenci)
- (M) Va, un petonet! Mira, petonet! (muacs)
- (G) Calla.
- (M) Calla tú!
- (G) Tu calla.
- (M) Calla tú!
- (G) Tu.
- (M) Tu.
- (G) Tururú.
FLI-PA, tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada