Culet, culeeet!

Als catalans ens agrada el pit i la cuixa, els pets, els culs i les caques. Com a bona catalana i filla de traductors frikis, la Gemma ha incorporat l’expressió “culet, culet” al vocabulari d’aquesta setmana. Va ser el crit de guerra de l’avió de tornada de Granada, i ara és cita obligada cada vegada que anomenem el Shin chan a casa (que és sovint).  

També hem après a dir “Eita”, que és el nom de l’amiguet amb qui hem passat el darrer cap de setmana, el fill del Jose i l’Aya. La Gemma, com que no perd el temps, va decidir que dormirien junts des del primer dia (per jugar, que se us ha de dir tot...).

Tornant al vocabulari, hem treballat en les fruites: poma, pera, plàtan, kiwi, meló, síndria... i en els números: “Un, dos, tres!”. També comencem a intentar cantar cançons com ara “El Gegant del Pi”, el “Sol solet”, la “Lluna la pruna”... I ens belluguem: “Balla, balla!” Les seves cançons preferides d’aquest període són “En Joan petit quan balla” (ja assenyalem les parts del cos amb què balla, especialment dit, mà, peu i panxa) i el “Fum-fum-fum”. Una altra paraula nova: Fuuuum!

Més que paraules, però, aquesta setmana ens ha sorprès l’augment de la capacitat de diàleg:

 

“Mira, ja arribem! On som, Gemma?”, “A CASA”; 

“T’agrada la poma?” “SÍ”; “En vols més?” “AH, NO”. 

“Amb qui està el Pitu?” “AVI!”. 

“On és l’Olga?” “AL COLE!”. 

 

Flipa o no?