No fa gaires mesos, un lector habitual d’aquest blog ens va donar la benvinguda a l’apassionant món de les itis. Per sort, no n’hem tingut gaires. Ara, la del dissabte va ser per emmarcar-la. Dues hores seguides de brams, llàgrimes i convulsions continuades. El motiu? Tot sembla indicar que una mica d’aigüeta o moquets que van marxar per on no toca i van anar a parar a l’oïda, inflamant-la per dintre i causant-li un dolor molt intens tot de sobte.
Vam acabar a urgències Jo em pensava que la portàvem amb una apèndix rebentada. Com a mínim. Sí, ho porto escrit a la cara, mare primerenca, it’s all over. Però com dirien els granadins, a
Per cert, els granadins que ens van dur a la clínica es mereixen un monument de dolçor i simpatia. Alejandro, Amalia, ¡GRACIAS!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada