Que a la Gemma li agrada menjar ho sabeu tots. Aquests dies comença a ser una mica més sel·lectiva, però continua amb l'esperit aventurer i intrèpid culinàriament parlant que la caracteritza.
El seu primer restaurant va ser un siri, l'Ugarit, on cada dia que ens veuen pregunten per ella i, cada vegada que hi anem plegats, la tracten com una reineta. El segon, un japonès, el Kibuka (voilà la foto). A diferència de llavors, ara la Gemma ja tasta la cuina de tot arreu on va. I aquest cap de setmana ha tocat un indi, el Rani, al carrer Bailen. Un indi autèntic, bé de preu, amb un servei atent i amable i una parantha... Oh, quina parantha!
Com sabeu, no tot el menjar és picant a l'Índia. En canvi, sí tot el menjar és molt bo, molt especiat i, sobretot, té una riquesa i varietat de vegetals immensa.
D'aquesta aventura, el vocabulari de la Gemma es va amplicar en tres paraules: curri (cu-li), thali i parantha! ^___^
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada