Meravelles del llenguatge

Es dóna la paradoxa que no n’hem parlat gaire, tot i que va de paraules. Una de les coses que més ens meravella dia a dia de l’evolució de la Gemma és precisament el llenguatge. Des que va fer la seva primera paraula a Tòquio el dia del pare (“papa”, tenia 7 mesos) fins ara hi ha hagut  diverses etapes.

La primera era d’ assimilació, input. Va ser entre el març i el juny que érem a Tòquio, ella xuclava molt però repetia poc. Del Japó vam marxar amb quatre paraules: baibai (adéu), pachi-pachi (pica de mans), moshi-moshi (el nostre digui? digui?, en respondre al telèfon) i dôzo. I de fet encara se’n recorda perquè les utilitzem per casa. També aquí ja utilitzava activament i amb coneixement de causa el mama, papa, tata, iaia.

La segona,  dels 10 als 12 mesos de repetició, com els lloros (aquesta encara dura ara). Va començar repetint sons senzills, síl·labes simples de consonant i vocal, i també a reproduir sons d’animals: bibi, pipi, caca, mé-mé (menjar, ve de “més, més” perquè no en té mai prou!), nas, boca; té!, sempre alt i clar; i també vaca, muu-muu, cua-cua, gua-gua, meu-meeeu, poc-poc-poc...

Des dels 11, a primers d’agost, ja estem en una altra fase. Ara ja entenem, recordem i anomenem coses i persones que no hi són. Continua la repetició, però fem sons més complicats: paraules com “panxa”, “pinta”, “cotxe”, “conte”, “clau”, “blau” i “Shin chan” les diu perfectament des del primer dia. També diu amb totes les lletres “gràcies”. Quan les paraules tenen més de dues síl·labes, es produeix un fenomen d’el·lisió de la primera meitat del mot: la galeta és “leta”, la tortuga és la “tuga”, la pilota és “pota”.  I només en dues paraules fa un canvi de síl·labes persistent i molt curiós: són la “pata” per la tapa, ja sigui de la carmanyola, el iogurt o una capsa; i “Titu” per Toti (de nom real Jordi), el nostre veïnet de Vallfogona.

El procés s’ha accelerat durant el mes 13 i ara la llista ja seria massa llarga! L’evolució és diària i perceptible fins i tot per mi, que estic sempre amb ella. Per això m’he proposat fer un post lingüístic cada setmana, que es noti la fascinació materna per aquest tema. Aquest és el primer.

Als 13 +2 la Gemma ha sumat al vocabulari: “Ouga” (Olga, la seva mestra), “Júria” (Júlia, la seva millor amiga) i dos bàsics (diuen que ens duran de cap, sobretot el segon): “chí” i “no”.