A la Gemma li agrada menjar, no és cap secret. Li agradava la teta, li va agradar la fruita, després la verdura... I amb el pas del temps hem descobert que tant se val què mengi: el sol fet de menjar és una festa. Per això intentem menjar junts tantes vegades com podem, fent coincidir les hores dels àpats de petita i grans sempre que és possible. Els esmorzars (oh, el plaer dels matins! sempre m'he preguntat com hi pot haver gent que hi renuncia), per suposat, són sempre de tres, i són variats, rics i abundants: hi ha cereals, hi ha llet, hi ha fruita, iogurts, galetes, Nutella, pa, pernilet, formatge, oli i sal. De tot una mica. I de tant en tant, una sorpresa: a la foto de dalt, per exemple, el pare va aparèixer per la porta tornant del gimnàs amb una preciosa ensaimada que la Gemma va provar... li va agradar... i diu que repetirà!
Una altra gran sort de la Gemma i els àpats és que no té por de res: si els papes s'ho mengen, jo també! Un exemple recent: l'arròs negre. El mateix color que les caques del vesp... alto, hi ha detalls que no cal donar ^_^.
Però menjar no és només engolir aliments, oi? És un art que s'ha d'aprendre! Encara no arribem a pelar les gambes amb forquilla i ganivet, però comencem a sentar les bases.
(Parla la Gemma) Eeeei! Que ja menjo maduixes amb forquilla! Ja sóc graaan!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada