Vet aquí al que tothom es referia quan deien que el temps passa volant. Veieu com canvia de ràpid, gairebé dia per dia? Amb catorze mesos la Gemma ja és una persona independent, que camina tota sola fins a allunyar-se considerablement sense por, perquè sap que en qualsevol moment pot girar cua i tornar o que, en tot cas, la mama (o qui estigui amb ella) tornarà a buscar-la; que s'entreté sola i crea el seu món imaginari amb els seus amics de peluix (Shin chan, Doraemon, Nevat i vaca; sí, deformació professional. Sort que li agraden!) i s'hi està estones llargues xerrant-hi, sense necessitat d'atenció... humana?), que busca l'atenció de la gent i fa amics tota sola, grans i petits. I corre, com corre! A la que et despistes ja t'ha marxat. Continua inalterable la total absència de sensació de perill i el desconeixement de la por. I que duri! Mira, ara ens comencem a despertar i a dir-li bon dia al Shin-chan. Vaig a veure si em deixen ficar cullerada a la conversa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada