Quan jo era petita em vaig acostumar a dormir amb un mocador blanc i blau impecablement planxat. Era un d’aquells mocadors d’home de fa anys, aquells que són una mica massa grans, i massa ben plegats com perquè no faci una punxada de llàstima haver d’espatllar tanta feina per netejar un manyoc de mocs. no ho sé, com si no fos just del tot. Jo no m’hi eixugava els mocs, però així i tot. Li dia “La Cua” (vés a saber per quins sets sous va passar a ser femení, el meu mocador) i n’agafava una punteta amb una mà i, amb ella, acariciava el palmell de l’altra pim-pam, pim-pam, pim-pam fins que m’adormia.
La Gemma no té xumet, no l’ha volgut mai gaire. Ara, té bibi. Sap beure amb got i tassa, de fet als matins es pren el suc pràcticament sola. Però té bibi. I com que el bibi és la “Cua” de la Gemma, tant se val què contingui, tant se val fins i tot que contingui o no contingui alguna cosa, Gemma i bibi a l’hora de dormir són un i inseparables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada