Atenció a la Gemma dreta, enmig de tothom, reptant a la monitora amb la mirada (dos minuts després se li va acostar corrent i se li va tirar a sobre, interrompent la seva cançó amb afany protagonista) i col·locant-se estratègicament al mig de la carpa mentre la resta de nadons s'estaven, com ha de ser, a la falda de les seves mares. Per primera vegada, la Gemma em va semblar grandota: el gegant dels viatges de Gulliver a Liliput, vaja.
Les activitats organitzades enguany a l'espai Àsia nadons eren Cançonetes de l´Orient, amb l'Ada Cusidó, Massatges per a nadons, amb la Rosa Xin Min i Ioga per a nadons, amb la Tere Puig. Només vam participar a les dues primeres. Ni les cançons japoneses de l'Ada eren japoneses ni la manoteràpia de la Rosa Xin era curativa o revolucionària però... ei, vam riure una estona! I qui diu que no som modernes i urbanes i a la última, per això d'assistir un diumenge al Festival Àsia???
1 comentari:
Nena, que xulo això! I com t'assabentes d'aquestes coses?? Jo també vull! :))
Per cert, el Pau és totalment del rotllo de la Gemma: què vol dir això de seure a la falda de la mama? Sí, home, amb la de coses interessant que hi ha per explorar per aquí!
Publica un comentari a l'entrada