Amb prou feines set dies després de fer les seves primeres passes, la Gemma ja és totalment autònoma! Va començar amb distàncies curtes, sempre cap al papa o la mama, amb un tram final d'abandonament en què directament se'ns tirava als braços o les cames. Ara ja no. Ara va, ve, entra, surt, treu el cap per aquí, posa un peu per allà. Però i ara... Ups! On s'ha ficat? I així tot el dia.
Tothom ens deia que quan caminés començarien de debò els problemes. Però és al contrari. No és ni més ni menys moguda que abans. La diferència és que abans rentàvem i llençàvem més pantalons, perduts per les genolleres; i que ens havíem d'ajupir sistemàticament, per peneta dels nostres lumbars, i ara en canvi arriba a agafar-nos la maneta sense que haguem de fer moviments estranys. De tant en tant se sent un "gràcies, gràcies..." És la nostra esquena que parla!
Tothom ens deia que quan caminés començarien de debò els problemes. Però és al contrari. No és ni més ni menys moguda que abans. La diferència és que abans rentàvem i llençàvem més pantalons, perduts per les genolleres; i que ens havíem d'ajupir sistemàticament, per peneta dels nostres lumbars, i ara en canvi arriba a agafar-nos la maneta sense que haguem de fer moviments estranys. De tant en tant se sent un "gràcies, gràcies..." És la nostra esquena que parla!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada