S'ha acabat, finito, owari, s'acabó. Bye-bye, Japó. Amb un nus a l'estómac mescla de peneta pel Tokio que deixem enrere i il·lusió per la Barcelona que ens rebrà, pugem al segon avió de llarga distància de la Gemma.
(Parla la Gemma) Aquesta vegada no m'he posat ni de bon tros tan nerviosa com l'altra. Ja sóc gran! Això sí, tampoc no he dormit tant. Ho he fet al revés: durant el vol llarg he jugat, he xerrat amb la gent (més aviat la gent amb mi; hi havia un grupet de turistes de Lleida molt trempats i els he conegut a gairebé tots), ara camina, ara seu, ara aixeca't, torna a caminar...Llavors hem fet el canvi a Amsterdam... I jo continuava aguantant, com una "jabata".
Però durant el segon vol que eren només un parell d'hores, aquí sí que ja he dit: bona nit i tapa't!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada