Fa uns dies, em vaig enamorar d'un tricicle. La Gemma n'havia provat un de semblant a Tòquio i li havia agradat molt, i aquest que vaig veure té una vida molt llarga i usos diversos en funció de l'edat, fins als tres o quatre anys ben bons. I com que la iaia Carmen ens va fer un regal molt generós en tornar a Barcelona, patapam! Ja tenim tricicle!Al muntatge hi vam assistir tots els de la casa: el papa, treballava; el Tama, jugava amb el paper i enredava; la Gemma, feia bots d'anticipació, excitada amb la novetat, majoritàriament entretinguda amb tres piruletes que venien enganxades a la capsa (veus quin detall més maco?) i amb el paper, també, rivalitzant amb el Tama; ja ho fan això, els germans.
I servidora, que en comptes d'ajudar, em dedicava a fer la foto.
Bruuum, bruuum, feia la Gemma pel barri al cap d'una estona. (Atenció a les SANDÀLIES del papa)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada