Una setmana després de les nevades, Vallfogona n'ha volgut conservar un record: petits raconets de neu acumulada. És un sentimental, aquest poble. Però nosaltres ja comptàvem que ho faria, per això l'hem pujat a veure i per això, avui, la neu ha conegut la Gemma. I la Gemma, la neu; gelada.
(Parla la Gemma) Tan blanqueta, que maca! Gairebé sap greu de trepitjar-la. Però jo duia les botetes netes, no li he fet ni una taca. I a més a més li he dit que ens tornarem a veure, perquè com que els Reis d'Orient em van portar un mono d'esquiar per l'any que ve, ens hem de fer amigues. No falla! Llavors ja sabré fer ninots de neu i guerres de boles...
(Parla la mama) Nooo! Campi qui pugui!
(Parla la Gemma) Tan blanqueta, que maca! Gairebé sap greu de trepitjar-la. Però jo duia les botetes netes, no li he fet ni una taca. I a més a més li he dit que ens tornarem a veure, perquè com que els Reis d'Orient em van portar un mono d'esquiar per l'any que ve, ens hem de fer amigues. No falla! Llavors ja sabré fer ninots de neu i guerres de boles...
(Parla la mama) Nooo! Campi qui pugui!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada