L'altra Vallfogona

L'hotel-balnerai només ha estat una excusa per conèixer Vallfogona de Riucorb, la segona de les tres Vallfogones de Catalunya. La primera, la de Ripollès, és la nostra. I la tercera, la de Balaguer, ens queda pendent per a un altra escapada.

La de Riucorb és un conglomerats de "xalets", tots molt senyorials i ben conservats, qualsevol diria que tal com eren el seglo XIX. Hi fa un fred que pela! Potser per això no hi havia ni una ànima pel carrer. La qual cosa, però, a nosaltres no ens ha impedit de gronxar-nos i fer carreres de cotxets.

(Parla la Gemma) Com és que totes dues es diuen Vallfogona? No s'assemblen de res. Que consti que m'ho he passat molt bé en aquesta, eh? Però l'altra m'agrada més! ^_^

Avui descobrim... l'hotel-balneari

Definició d'hotel-balneari: un lloc on la gent va bàsicament a descansar i a remullar-se. Alguns també hi esperen menjar bé, dormir molt, llegir una mica o pensar. Cap d'elles activitats gaire actives ni perilloses ni excitants, si voleu, però van la mar de bé de tant en tant. Però per la Gemma, el "big hit" ha estat l'objectiu del viatge: remullar-se. I el seu racó preferit de les instal·lacions, no cal dir-ho, la piscina!

(Parla la Gemma) El secret és "amb qui" et banyes. I jo estava amb el papa i la mama, l'avi i la iaia!

Els tres mosqueters

29 de gener, merendola a ca la tieta Hellen. Reunió de mames, tietes i peques, amb galetones, fruits secs, pastisset i cava. Ja ens cuidem, ja, nosaltres. I més sovint que ho poguéssim fer! Però haver de fer malabarismes per trobar aquella tarda del mes que li va bé a tothom també té la seva gràcia, perquè ho fa tot encara més especial i únic. I què fem quan ens reunim tantes lloques? Xerrar pels descosits, què hem de fer? I com més xerrem, més temes se'ns acudeixen. I quan ens acomiadem, ja tenim una llista de qüestions que no hem tingut temps a tractar aquesta vegada i queden per la següent, que comença a planejarse.

Vist des de fora potser fa una mica de por (sobretot als homes?) però la veritat és que no fem tant de safareig com sembla, eh? Parlem de coses normals, quotidianes, i de tant en tant surten records de mooolt enllà, perquè nenes, portem juntes... tota una vidaaa! ;-)

Dit curt: som unes afortunades.

Els tres mosqueters protagonistes de la tarda:

Amb les tres mames:

I les tres tietes:
(Parla la Gemma) I en arribar a casa... Endevina qui m'esperava per posar-me el pijama!

Per què són els llibres?

PER MENJAR-SE'LS MILLOOOR!
(no cal dir que parla la Gemma. Oi que no?)

Us presento en Nevat

(Parla la Gemma) Avui m'han ficat al bressol (que serveix per moltes coses però encara no per dormir) i allà he descobert que hi tenia un amic.

És blanquet com la neu que vaig veure fa uns dies. I com que jo encara no m'aguanto del tot asseguda, m'ha deixat recolzar-me a la seva panxa, que és toveta i grossa. Li diré Nevat. Hem quedat que quan em traslladi a dormir aquí, ens farem companyia.

El 5è mes, en imatges

Durant aquest últim mes hem fet un munt de coses noves: hem aprendre a seure a la trona, hem viscut el primer Nadal, hem conegut el senyor Cagatió i els Reis, hem començat a nedar, a respondre quan em parlen, a menjar cereals... L'aventura de viure, el primer any, és trepidant!

Avui descobrim... la neu!

Una setmana després de les nevades, Vallfogona n'ha volgut conservar un record: petits raconets de neu acumulada. És un sentimental, aquest poble. Però nosaltres ja comptàvem que ho faria, per això l'hem pujat a veure i per això, avui, la neu ha conegut la Gemma. I la Gemma, la neu; gelada.

(Parla la Gemma) Tan blanqueta, que maca! Gairebé sap greu de trepitjar-la. Però jo duia les botetes netes, no li he fet ni una taca. I a més a més li he dit que ens tornarem a veure, perquè com que els Reis d'Orient em van portar un mono d'esquiar per l'any que ve, ens hem de fer amigues. No falla! Llavors ja sabré fer ninots de neu i guerres de boles...

(Parla la mama) Nooo! Campi qui pugui!

Ha nascut un amic: el Pol

Fill de l'Esther i el Moisés, que de poc no s'han de menjar el raïm a la clínica. El Pol va néixer el dia 3!

(Parla la Gemma) I és petit-petit, i quan jo he arribat dormia però despré s'ha despertat i plorava "le, le" com jo quan era petita. Tu no pateixis, que els de la nostra espècie aprenem de pressa-de pressa. Ens tornarem a veure!

La Gemma és una persona física

Fins ara devia ser un ens indeterminat de naturalesa desconeguda, vés a saber... La qüestió és que per existir legalment en aquest país, i per poder pujar a un avió, viatjar i veure món, la Gemma necessitava un parell de paperots que ara ja té. I, si m'ho permeteu, FAN MOLT DE GOIG!

El primer, vàlid al territori espanyol i la Unió Europea, es diu DNI:


Val 10 euros, una partida de naixement, un certificat d'empadronament, una fotografia i el DNI del representant legal (la mare en aquest cas concret). Vàlid per cinc anyets.

I el segon, el dels aventurers, es diu PASSAPORT i és aquest:


2o euros més, una altra partida de naixementespecífica , un altre certificat d'empadronament, cap fotografia (la reciclen del DNI, que és pas previ indispensable per poder-lo fer), i també el DNI del representant legal. Vàlid per dos anys. Per renovar-lo, ja no caldrà la partida: n'hi haurà prou amb el llibre de família.

En tenir-los tots dos a les mans he tingut una sensació de realitat aclaparadora... I moltes ganes de riure. Uau, realment som una família!

(Parla la Gemma) Eiiiii! I no em diueu res de la foto? Sóc o no sóc fotogènica???

Farineta time!

Demà descobrim... els cereals!

Avui hem anat a veure el Dr. Casanovas i n'hem sortit... contents i alleugerits. Ens sembla que la Gemma es començava a quedar amb gana i no crèiem que s'estigués engreixant al mateix ritme que abans en les últimes setmanes. "Però això és normal! Tard o d'hora s'han d'estancar una mica, si no malament!," diu en Casanovas. La Gemma està estupenda, 6 kg 550 gr i 63,5 cm de Gemma. El que passa és que es fa gran, coi, que aviat fa cinc mesos, i ja comença a tenir ganes i necessitat d'"emocions fortes" (alimentàriament parlant). Així és que demà descobrim... l'apassionant món dels cereals!

(Parla la Gemma) Sí, sí, però a mi que no em treguin la teta. ^_^

(Torna a parlar la Gemma) Em sembla que serà divertit això de menjar amb cullera...^_^ ^_^

El meu carrer

(Parla la Gemma) Avui el papa m'ha tret a passejar una mica perquè feia un solet preciós i perquè, a mi, a les tardes... No m'agrada estar a casa! I passejant, passejant, hem fet aquest descobriment.

A l'aigua, ànecs! (AKA Avui descobrim... La pisci!)

(Parla la Gemma)

Avui estic molt contenta perquè el papa m'ha portat a la piscina per primera vegada. Al principi m'ha fet una mica de por i he plorat una mica perquè és clar, coi, és que la meva banyereta és molt petita i allà hi havia moooolta aigua. I també altres nens, més grans que jo, que ho feien molt bé. I m'han fet una mica de ràbia rabinya. Avui només érem tres: la Jana, l'Alejandro i jo. I el papa de la Jana i la mama de l'Alejandro. Ah, i el "profe", que és un noi molt simpàtic que es diu Jaime i que té "pirsins". I el papa, que m'ha ensenyat a nedar una mica. Al final m'ha agradat molt això de la piscina i he començat a xipollejar. Tinc ganes que sigui dilluns que ve! Ja ho veureu, ja! Seré la "reina de los mares"!!!

Han passat els reis!

(Parla la Gemma)

I amb el Gerard ja hem quedat que, plogui, nevi o ventegi,

l'any que ve anem a veure la cavalcada junts peti qui peti!

Per cert, el tortell feia molt bona cara. L'any que ve l'hauran de portar

més gran, perquè jo també en menjaré! Hiaaa, hia, hia!

Les primeres dents

Fa deu dies vam notar que la Gemma, tot sovint, tenia atacs de salivera. També vam notar que es llepava molt els ditets, de vegades la mà sencera, i que tenia una falera desmesurada per endur-se les coses a la boca (ara que les agafa i sosté amb creixent precisió), i que un cop allà les apreta-apreta-i-apreta (verb que no existeix en català, però és que "prémer" no sona igual). I tant se val que sigui un sonall, un tros de roba o un dit del pare o la mare. Quin mal, colló! (ups, tu no ho diguis això)

Ara sabem que el mal el deu tenir ella, pobreta, perquè una part de les genives se li ha començat a pposar blanquinosa. Les dents comencen a fer la guitza. Jo dic que la primera a sortir serà una incisiva inferior, la dreta. El farmacèutic ens ha donat el Nanipredental, una pomada calmant que ja voltava quan jo tenia l'edat de la Gemma. Hi ha temes en els quals la ciència no avança gaire.

PS: Com se t'acudeixi mossegar-me els mugrons quan t'hagi sortit alguna pala, Gemma, tindrem una conversa. Estàs avisada!

El triplet

Estrictament parlant, avui comença el tercer any de vida de la Gemma: va ser concebuda al 2008, va néixer al 2009, i avui estrena 2010. Però no és aquest el triplet de què parlem en aquesta entrada.

Parlem del triplet de besàvies que la Gemma ha visitat en un sol dia, el primer dia de l'any, per desitjar-los tot el millor per aquest 2010. La Gemma sap que té molta sort de tenir no una ni dues, sinó TRES BESÀVIES (i un besavi) que l'estimen amb bogeria i que són les més sàvies de la casa.


(Parla la Gemma) Aviat aprendré a parlar i us faré moltes preguntes de la vida!

Propòsits de l'any nou

Qui més qui menys, tots tenim la sensació de "borrón y cuenta nueva" quan un any s'acaba i en comença un altre de nou. Per això les típiques i utòpiques llistes de bons propòsits: anar al gimnàs, treballar més/menys/millor, ser millor persona, no dir mentides, ser més polit/endreçat/meticulós/rialler/generós/honest/agradable/obert/carinyós...

La Gemma té clar que ha d'aconseguir moltes fites aquest any. Traduïnt els seus gargots i xiscles, de moment n'hem pogut llistar unes quantes:

- Dir "papa" i "mama"

- Caminar

- Estirar-li la cua al Tama

- Menjar de tot (inclosos torrons, neules, tortell, xocolata, i totes les coses bones que aquests dies passen per la taula i amb prou feines les ensumo, que no hi ha dret)

- Ballar amb la mama quan em canti una cançó

- Nedar amb el papa

- Picar de mans

- Fer petons

- Animar a la mama a explicar-vos-ho tot al blog

En bona companyia

(Parla la Gemma) Hi ha millor manera de començar l'any? ;-)

Bon diaaa! I bon 2010 a tothom!