Melena al viento

L'Ami fa dos anys

I per celebrar-ho, ens ha convidat a casa seva, ens ha deixat potinejar les joguines a la seva habitació i córrer pels passadissos. Els grans arraconats entre la cuina i el menjador; els peques, amos i senyors de tota la resta. Ja ho diuen: els dos anys, la primera adolescència! Tanjobi omedeto, Ami! Thanks a million, Sonoe and Gio.

El 27è mes en imatges

Avui la Gemma compleix els 2 i quart. 

Tal dia com avui ara fa un any era així i, ara en fa dos, així. 

I ara en fa tres, tot just es devia començar a posar al forn!

Look the tardor

Amb el modelito que li va comprar la tieta Irene. 

Avui ha nascut una amiga... l'Aran

I l'hem anat a veure corrents-corrents. No feia ni un parell o tres d'hores que era al món i ja era rodoneta, fineta, preciosa. I la seva mama (la padrina), el seu papa, avis, iaies i tietes eren la imatge de la felicitat absoluta. 

La Gemma ha connectat de seguida amb la Gemma gran, la germana de la mama Marion (que no ho sap, però que té una bona part de culpa que la Gemma sigui Gemma i no Júlia, Anna o Pepeta), que li ha explicat que no podia cridar perquè la nena es despertaria. I que no podia plorar, perquè llavors la nena ploraria. La Gemma ho ha interioritzat al moment, i s'ha portat com una senyora. Al cotxe, de tornada sota la pluja, anava repetint com un mantra: "Jo no he plorat: perquè l'Aran ploraria..."

(A posteriori: durant un parell de setmanes des del naixement, la Gemma encara ha anat preguntant si l'Aran era a dintre o fora de la panxa de la padrina). Em sembla que del IN al OUT no li ha quedat del tot clar... ^_^ I el "com" i "per on", uf, ja els tractarem més endavant!

Dani i Hellen

Amb el mateix caliu, exactament 5 mesos de tornar de l'odissea Islàndia.

Avui descobrim... el pixallits

TLQM Girl

Gràcies, Oriol i Núria.Todo lo que mola sóc jo!!!
(regalet del Saló estrenat avui)

Panellets fets a casa

Avui descobrim... l'art de fer panellets. 

És brut, enganxós, farinós... però un fart de riure. 

Ei, i han quedat prou bons!

Saló del Manga, 3rd round!

Tinc dos anys i tres mesos i és el meu tercer cop al saló del manga... La primera vegada encara prenia teta i no em volia separar de la mama (ho haveu viiist? Mira que era petitona! No li digueu a ningú, però en aquell temps m'ho feia tooot a sobre). El segon, el 2010, ja m'agradaven els homes (mira, mira i sssxt, però encara m'ho feia tot a sobre!).

La veritat és que això del Saló és un rotllo. El papa i la mama treballen sense parar, no els veig marxar al matí ni tornar al vespre perquè cada dia i cada nit se les passen fent el tarambana. Sort que és un cop l'any i que la gent quan hi vaig és tan maca, perquè si no els engegaria a tots... Que em preneu els papes! Per sort, aquesta vegada va ser el papa qui es va enrotllar i m'hi va portar. La mama no ho sabia. I veure'm li va donar una injecció d'energia que va brodar la interpretació de l'última conferència! Olé, mama! Gràcies, papa!