També conegudes com a "pataletas", de fet.
Ahir, a la sortida del cole, l'Olga i jo la vam fer petar una estona. Vam coincidir que la Gemma portava un parell de dies capriciosa, més nerviosa i protestona que normalment. Perquè fins ara havia estat una nena dòcil. Fins i tot quan va entendre el no, el feia servir de manera enganyosa, juganera, sense arribar a negar-se a fer el que tocava, simplement "per provar", amb una mitja rialla, a veure com reacciona l'altre. Però ara de rialles ni mica ni gens. Plors. I brams. I cops de peu. I tirar-se per terra. I marranades. I una força...!
Avui, els amics de Baby Center m'ho han aclarit. Em sembla que no havia agrait mai els seus emails setmanals amb el butlletí! Diu així: "Es posible que algunos días no te puedas imaginar una edad mejor: (...) Sin embargo hay otros días en que tu hijo se siente tan frustrado por sus propios límites que llorará y gritará durante lo que te parecerán horas. Puede ser tan difícil para ti como lo es para él, pero es una parte normal del crecimiento."
Per a més informarció, llegiu: ¿Qué es una rabieta? y Cómo ayudar a llevar la frustración a tu hijo. Easier said than done, que diuen, però tota la informació és poca. I diu que fins els tres anys, tu. Li pregunta una mama a una no mama:
- Tu què cultives a casa?
- Jo, geranis. I tinc un hortènsia. Ho vaig provar amb les roses, tu, però...
- Jo cultivo paciència.
- (?)
5 comentaris:
Huy, nena, lo vamos a flipar cuando lleguemos al famoso «terrible two», aunque parece que Gemma se está adelantando... ¡Ánimo, nena!
Jajaja, guapa, al pis de sota hi viu un veí uns mesos més grans que el Pau, i no et pots imagina les que lia... És impressionant, quins xiscles!! I saps què penso? Mare meva, que no ens passi res, d'aquí a no res anem nosaltres... XDXD
De moment el Pau no fa "rabieta-rabieta"; sí que plora una mica quan li dius que no, o et pega o fa uns quants xiscles, però de moment li passa de seguida que l'ignores.
Precisament a la guarde també vam estar parlant del tema, que van fer una xerrada per tractar amb les rabietes amb la psicòloga d'allà. En fi, paciència!!
Ah, i pot ser que ara la Gemma hagi fet una rabieta, però no vol dir que torni a fer cap altra fins d'aquí mesos!
(per cert, com és "rabieta" en català????)
Petons!
Bueno, Nerea ya tiene 5 años y más o menos el tema rabietas lo tenemos más o menos controlado.
Nosotros lo que hacemos cuando le dan estas rabietas que salen de la nada es ignorarla, no nos enfadamos ni la regañamos solo esperamos que pase, normalmente cuando la ignoras pasa muy rápido. Si pasa en casa, Nerea sabe que si le da una tiene que irse al pasillo y volver con los papas cuando se le pasa.
¡mucho ánimo!
@Aya: ¡Nada, esto está superao! La próxima vez los dejamos juntos y solos en la habitación y que se apañen. Y tú y yo nos vamos a pegá una cena decente, todas acicalás y a ligar.
@Montse, @Dreide: Totalment d'acord amb el tema paciència i mirar cap a una altra banda, però uf! La primera em va enganxar fora de casa, i d'allà al carrer, i d'allà al taxi, i van ser 40 minuts d'infern. Saps allò que vols ficar la nena en una capsa prefabricada d'aquestes de SEUR i posar-la en mans de la paqueteria urgent 24 h? Pos això!
Però sí, patience, patience... ^_^ Per sort, seran poquetes!
Publica un comentari a l'entrada