Sí, tu, ja són 16. Del cole a casa, de la casa al cole, ara el papa va, ara torna, ara un cap de setmana aquí, ara allà, ara ve la iaia, ara veig el Manu, ara el Gerard. Ara descobrim, ara aprenem, ara cantem, ara rabiem. Ara la mama fa un post, corre, corre-fes-fotos que el dia 20 és a prop. Frenètic. Arf, arf. Així passa el temps des que la Gemma és al món.
Durant els darrers trenta dies ens hem fet molt grans. Ja en fa vint que mengem xocolata ("culata!") de la Kitty ("Tiki!") cada matí per postres de l'esmorzar. Ha augmentat la interacció, les rialles, els intents d'ajuda a la cuina, de recollir les joguines al menjador i de despullar l'arbre de Nadal de boles, estrelles i pinyes; i s'ha instaurat el costum de dir uns efusius "hola" i "adéu" als amics del bressol i de la banyera. Donem de menjar al tió. I el requete-colofón: som capaços d'aguantar una hora d'obra de teatre absolutament concentrats. Uau!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada