(Parla la Gemma) La feina dels papes és una mica peculiar. De vegades tornen tard, o hi són però han de sortir al vespre, o s'arreglen i s'emperifollen i la mama es posa nerviosa i insuportable sempre que té una cosa que es diu "interpretació", almenys el primer dia. Voleu que us digui? Sempre he pensat que era un pal.
La part bona és que quan es tracta de salons, sovint m'hi porten, l'últim dia, i llavors jo també sóc la prota de la festa. I no cal que m'arregli ni que porti perfum, com la mama, ni que m'afaiti les barves i faci reverències amb el cap, com el papa. No sé si és l'alçada miniatura, les pestanyes o les grenyes rosses però s'aplica allò del "allí donde va, triunfa". O almenys això diuen els papes.
Sabeu qui és el Mazinger Z? Doncs una espècie de... Dora l'Exploradora? Bob Esponja? Doraemon? per a mi, però que va ser famós per primera vegada fa 40 anys al Japó, 30 a casa nosatra. Aquest, mira. Diu que cridava "Punyos fueraaaaa!" Mola, oi?
Aquesta vegada, pel 30è Saló Internacional del Còmic de Barcelona, el papa d'en Mazinger ens va venir a veure. Es diu Go, senyor Go, i és un senyor afable i entranyable amb una dona encantadora que es diu Sumiko i que em va regalar xocolata de la bona i es va portar mooolt bé amb la mama. マジンガーこわくないよ。大好き！また東京で会おう ^_^
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada