Les úniques que NO hem vist són la Flauta màgica del novembre i Les aventures d'Aladí del gener. I encara tenim les obres de juny i juliol abans que els actors ens marxin de vacances. Té nassos que la mare s'aficioni al teatre ara, als trenta i... (vull dir, als 25!), que hi porta la filla. Però ei, val més tard que mai, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada