Qui ha dit que tres siguin multitud? Meet Oscar, Gemma & Bob Esponja.
dijous, 31 de maig del 2012
Avui descobrim... l'excursió
No és que no sortim mai enlloc, eh? Ja sabeu que no. Ni tampoc és que no hi hagi hagut excursions al Tabalet, perquè les profes són molt canyeres i de tant en tant porten els nens de passeig pel barri, ara al teatre, ara a veure una llibreria... Però sí que és el primer cop que la Gemma fa una excursió amb autobús. Destinació: La GRANJA. Animal preferit: el porc. Menú: macarrons i croquetes. Experiència dubtosa: munyir la vaca.
Atenció, parla la Gemma: La meva mama deu ser l'única mama del món que li fa estrenar a la nena una camisa blanca el dia que se'n va d'excursió a una granja. Go, Mum! Good job!
dilluns, 28 de maig del 2012
Pick your poison
No em pregunteu quin efecte li he posat a cada foto,
perquè sóc incapaç de recordar-ho.
I ni tan sols sóc la fotògrafa.
Però són o no són impagables???
diumenge, 27 de maig del 2012
Avui descobrim... el muffin baking
Amb l'Annabel, cuinera major, la Thaïs, ajudant i cangur i sempai i fashion advisor, el Manu, el que posa pau, observa i fa fotos i pocs comentaris, però clavats, i la mama que és a tot arreu i no és enlloc.
dijous, 24 de maig del 2012
Una festa per la iaia Carme
Avui anem a la
festa de la iaia Carmen. Celebrem que la iaia, que ja portava un temps malalta,
ara ja no pateix: en comptes d’això ha marxat de viatge, a veure el iaiu, i
junts s’ho passaran teta. I fem una festa de comiat per desitjar-li que li vagi
molt bé.
És una festa
perquè a la iaia sempre li ha agradat celebrar les coses en família. Quan l’anàvem
a veure sempre ens feia uns plats boníssims (les especialitats: sopa d’arròs i
fideus, truita de patates i croquetes; però també hi havia els canelons, el
pollastre rostit, la carn amb bolets i les faves que només menja el papa) i demanava
pastís o cremats o trufes, que anava a buscar la iaia Montse. Tot això perquè
la Carmen ens volia veure feliços i contents.
Segur que allà on
va també fan novel·les a la tarda i també hi ha un hort on podrà plantar quatre
enciams i tomàquets i un bosc on podrà anar a collir quatre bolets a la tardor,
tronquets a l’hivern i potser algun dia espàrrecs i tot. A reveure, iaia
Carmen. Gràcies per tot.
diumenge, 20 de maig del 2012
dissabte, 12 de maig del 2012
Nerverending tandem
La Mila i la Gemma són imparables. Juntes no són la suma de dos individus, són una bomba. Pura energia, purs mimitos, pures enrabiades. I estan així des de like... forever! Per més posts de la història amb la Mila, amb qui la Gemma es porta exactament un any i 5 dies, vegeu, per ordre cronològic: Escapa't a Holanda!, La Gemma i la Mila, Friends will be friends, I'll be there for you, i Round and round.
Ara que em fixo en els títols, m'adono que la majoria són cheesy i, a més a més, solen tenir títols en anglès. Tot té la seva explicació: cheesy, perquè cada vegada que la família Van Doveren-Casas fa una estada a Barcelona, per a nosaltres sempre hi ha bons moments, converses clau i bones notícies; i en anglès, perquè amb en Maik encara fem anar molt aquest idioma i una, malgrat que és traductora, necessita el seu temps per fer el canvi de chip i els records es guarden en la llengua en què es viuen.
Tant de bo, com els papes, la Mila i la Gemma siguin amigues d'aquelles que fan el camí de la vida juntes.
Les set cabretes
Les úniques que NO hem vist són la Flauta màgica del novembre i Les aventures d'Aladí del gener. I encara tenim les obres de juny i juliol abans que els actors ens marxin de vacances. Té nassos que la mare s'aficioni al teatre ara, als trenta i... (vull dir, als 25!), que hi porta la filla. Però ei, val més tard que mai, oi?
divendres, 11 de maig del 2012
dijous, 10 de maig del 2012
dilluns, 7 de maig del 2012
Mazinger's Dad!
(Parla la Gemma) La feina dels papes és una mica peculiar. De vegades tornen tard, o hi són però han de sortir al vespre, o s'arreglen i s'emperifollen i la mama es posa nerviosa i insuportable sempre que té una cosa que es diu "interpretació", almenys el primer dia. Voleu que us digui? Sempre he pensat que era un pal.
La part bona és que quan es tracta de salons, sovint m'hi porten, l'últim dia, i llavors jo també sóc la prota de la festa. I no cal que m'arregli ni que porti perfum, com la mama, ni que m'afaiti les barves i faci reverències amb el cap, com el papa. No sé si és l'alçada miniatura, les pestanyes o les grenyes rosses però s'aplica allò del "allí donde va, triunfa". O almenys això diuen els papes.
Sabeu qui és el Mazinger Z? Doncs una espècie de... Dora l'Exploradora? Bob Esponja? Doraemon? per a mi, però que va ser famós per primera vegada fa 40 anys al Japó, 30 a casa nosatra. Aquest, mira. Diu que cridava "Punyos fueraaaaa!" Mola, oi?
Aquesta vegada, pel 30è Saló Internacional del Còmic de Barcelona, el papa d'en Mazinger ens va venir a veure. Es diu Go, senyor Go, i és un senyor afable i entranyable amb una dona encantadora que es diu Sumiko i que em va regalar xocolata de la bona i es va portar mooolt bé amb la mama. マジンガーこわくないよ。大好き！また東京で会おう ^_^
diumenge, 6 de maig del 2012
Avui descobrim... la Lloba
Es diu Lloba, és la germana de la Lluna i va néixer a Muntanyola el dia 1 d'abril (data aproximada, però ja ens funciona). I és la nostra gateta. Per la Gemma, a estones és la seva gateta, a estones la seva filla i a estones la seva germana. Però la veritat és que se l'estima un munt i es desviu per passar estones amb ella i "mimar-la" (a la seva manera; perquè a estones també, la pobra Lloba és una víctima).
La vam anar a buscar el 30 d'abril: els avis es van endur la Lluna, nosaltres la Lloba. Durant unes dies que no paràvem per casa vam pensar que ja era prou tràngol haver de deixar enrere la mama i el lloc on va néixer, i la vam deixar amb la seva germana Lluna a cals avis. Però des d'avui és amb nosaltres, i amb ella la casa es converteix en un regne de fèmines femení i feminista (que no afeminat). Perquè, com diu la Gemma, "totes tenim tetetes i patatona".
Gràcies per la Lloba, David i Núria.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)