Per segon any consecutiu, hem vist els reis a Caldes! Allà ens hi esperen la Berta, la seva mama Laura i el seu papa Jaume (i els tiets, els avis i companyia), la Montse, el Montxi, la padrina, el Sergi, i aquest any l'Aran! Que sembla increïble que pugui clapar al cotxet tanta estona amb el fred i la cridòria que fa a fora. He dit que feia fred? Doncs només ho devia pensar jo, perquè en sé d'un parell que ni se'n sentien...
I com cada any els reis es fan esperar (perquè són reis, és clar), i es fa tard, i tenim gana. Però entre els caramelets que tiren els patges i la sorpresa que vam tenir en tornar a ca la Berta, gana? Què és la gana? Perquè mentre la Berta i la Gemma jugaven, resulta que vam sentir un toc-toc per la finestra i... eren els reis, el blanc i el negre, que ens venien a veure!
Els reis, carregats de regals i caramels i somriures. Les nenes, carregades de nervis i corredisses. Les mames, carregades d'emoció mal dissimulada. El papa i el tiet de la Berta, carregats amb les càmeres. "Rei negre, tu ets el meu preferit!", diu la Gemma. "Els reis!", diu la Berta. Porteu-vos bé perquè l'any que ve ens tornin a veure! A tots gràcies, gràcies, gràcies!
