El tió no caga sol

Sinó en família!!!

Ready for Christmas!

L'arbre de Nadal de les tres maries.

Model al Parc Güell

No words. Just look at her.

Avui descobrim... les pallasses!

Al Festival de Pallassos de Cornellà. 

Recomanabilíssim i el lloc on vam descobrir el cine més petit del món, on al seu torn vam veure el boníssim curt Bottle.

L'hora dels contes

Hi havia una vegada... ^_^

Avui descobrim... el Claret

Ami, mon amour

A-mi-no-me-quita-nadie, porta per títol la fotografia.

És l'Ami, us en recordeu, d'ella? Aquí i aquí. 

Una Mercè amb bona companyia...

Avui descobrim... que la gent es casa

- Mama, on anem avui?
- Avui anem de casament. T'has de posar guapa!
- I per què?
- Perquè als casaments la gent s'arregla molt.
- Mama... Tu i jo ens casem?
- No, l'Albert i la Cristina.

...

- Iaiaaa! Que anem de casament!
- Ah, sí? I de qui?
- De la mama i jo!

(sigh...)

Com que no tenim fotos del casament encara, si més no els preparatius i el vestit. Pots comptar el que va durar tan blanquet. I tot això, en dia de Diada. Que si no arriba a ser pel casament, hauríem descobert la MANI!

Dies després, la foto promesa:

Avui re-descobrim... els ponies!

La Gemma va ser precoç amb això dels ponies: el descobriment va ser a Vallfogona, tenia encara no dos mesos. Després, hi va tornar apujar amb la mama, al Parc de l'Oreneta: tenia any i mig. Seriota, tiesa, però perseverant anava ella.

Ara que ja és gran, els ponies i la Gemma finalment es pot dir que són amics.

Escapa't a El Castell!

Encara no ens ha quedat del tot clar si és un "barrio" de Sant Rafael del Río o el poble del costat, i a sobre és ben bé a la frontera entre Catalunya i València, i a la vora del mar i als peus de la muntanya, una mica en "tierra de nadie" i alhora en terra de tots. Però en tot cas, el que sí és segur és un dels llocs més acollidors de la terra: i també és ca la nostra amiga Virgínia, la Virg.

La Virg, i sa mare la Mari Carmen i son pare en Joan Francisco, ens han acollit a casa seva com a dues reinetes. Els pares porten l'únic comerç, la tieta porta el quiosc, i és clar, els coneix tot el veïnat. A més a més, la família de la Virg està muntamt una casa rural espectacular que, quan estigui enllestida, valdrà molt la pena visitar. Té els ports de Tortosa Basseït a tocar, el Delta, les oliveres, la costa, els arrossars...

La Virg, la Gemma i jo ens hem dedicat un cap de setmana de descans, turisme i converses i rialles sanes i reparadores entre oliveres, garrofes i oques. I ens ha agradat tant que no "patigues", que tornarem aviat. Gràcies, família!!!

PS: Per cert, la Virg i jo ens vam conèixer quan la Gemma era un projecte a la panxa (vegeu la foto), que ella va batejar com a "pesolet". I també és l'autora d'esta foto, poc després que el pesolet ja fos fora.

Els tres anys en imatges

Varicel·la

La Gemma ens ha agafat la varicel·la! Aquesta malaltia tan temuda per la mama (no sé per què aquesta fixació, potser perquè ella la va passar de gran) ha arribat a tres dies del seu aniversari i ha agafat fort.  Amb sort, en poc més d'una setmana li farem pam i pipa per sempre i, amb una mica més de sort, la Gemma ni es recordarà de la coïssor i les nits en vetlla. Perquè aquesta és l'avantatge de la varicel·la: se'n va i no torna!!!

Les nenes de casa

Model a l'estació de Ripoll

Felicitats, papa!

¡Brum, brum! ¡Hasta el infinito y más alláaa!

La nit abans, Gemma: "El papa en fa 36, i jo en faré 39". Mama: "*_^..."

Qué mala es la tele (o no)

La tele no fa gaire mal a casa: la mama amb prou feines veu les notícies (i quan les veu), de tant en tant alguna sèrie, excepcionalment una pel·li. De fet, el tema pel·lis en els darrers anys és tan excepcional, mal que em pesi, que tant per tant intento anar al cine. Però a la Gemma li agrada. No entre els àpats, no quan hi ha gent a casa, no quan es fan altres coses i no cada dia, però de vegades, ei, "¡date un momento de relax!", com deia la màquina de cafè de la facultat. Doncs això, momento de relax per a petits i grans (quan els petits la miren).

Els primers grans favorits: 

El número 1 del ránking el va ocupar indiscutiblement i durant molts mesos, Totoro. Una de les primeres paraules que va aprendre la Gemma, juntament amb Gatobús, Mei i Satsuki. De Ponyo li feia i li continua fent por el "papa" de la Ponyo, que és "una mica dolent però en el fons bo" però que encara ara, quan surt a la tele, és presència non-grata.

Després vam començar a utilitzar la tele per aprendre anglès. It works beautifully! 

Little Pim és un MUST en aquest aspecte. Realment molt recomanable. 

I després, per aprendre castellà. Ara estem enganxades a... (regal de Manu, graciaaaaaas!): 

Perquè una de les coses que més li agrada a la Gemma és que la mama li expliqui coses de quan era petita. I aquesta era una de les seves sèries preferides. Amb la conya, canta en perfecte japonès: "...donna toki demo makenai wa!" (passi el que passi, no em rendiré!), evidentment només per imitació i sense entendre ni un borrall de què diu però, ei, fa un goooig...!

Aquest vespre hem passat una estona a youtube mirant fragments d'altres sèries de quan la mama era petita. A saber: 

Us sonen? ^_^ Segur que me'n deixo una pila (ara em vénen al cap Candy Candy, Dr. Slump, la Petita Pollon, Oliver y Benji...) però ei, tot és començar. Que consti que de tant en tant la Gemma també veu sèries del seu temps, com el Xai Shaun, en Thomas, Bob el Menetes i companyia. Sempre en anglès o castellà, per allò que diuen que aprendre és divertit... i tal. 

(També diuen que els pares necessiten netejar-se la consciència, ves. Nooo és el cas.)

AEP weekend

A-mazing, E-xhausting, P-erfect

Lo que nos hemos llegado a reír no lo sabe nadie. Y eso que los peques Eita y Gemma se las han apañado para ignorarse bastante, en su línea, y ponerse coñones por turnos, por aquello de no dar tregua a los mayores. Ha habido manotazos, pataletas, maltrato a animales y algún intento de asesinato. Y aun así, yo creo que estoy más cansada de reírme que de nada. ¡Y lo que es Gemma, está planchá!

Eita y Gemma se conocieron cuando estaban en los tripones de sus respectivas mamás. Dos meses después que Gemma nació Eita (2009), hubo un primer (Madrid) y segundo (Granada) encuentros (2010), luego un tercero (2011) (también Granada), y esta vez (Barcelona)... mi arrrma, cómo nos echábamos de menos todos. Y encima la família crece por todos lados y para bien. 

¡Buen viaje de vuelta a Almería y gracias, salaos! Antes de fin de año, os devolvemos la visita. Sí, es una amenaza firme.

Collage

Des del mes de gener (per tant tenia... 2 anys i 5 mesos), la Gemma és una Jitterbug a Collage, la classe d'anglès. Hi va amb la mama, i juntes amb altres nens i mames o papes cantem cançons, escoltem contes i fem "projectes" amb la súper profe Giulia. 

Els projectes ocupen cada vegada més espai de la paret de casa!!! See below the family hand-tree, the universe (with astronauts and rockets and shooting stards) and the house, entre d'altres!

Tic-toc, tic-toc, the clock says tic-toc, the clock says tic-toc it's time to say Hello!

Female family pic

Look d'estiu

De la serie "look", vegeu tardor i primavera.

Aran mon amour

Avui descobrim... els trios

Qui ha dit que tres siguin multitud? Meet Oscar, Gemma & Bob Esponja.

Avui descobrim... l'excursió

No és que no sortim mai enlloc, eh? Ja sabeu que no. Ni tampoc és que no hi hagi hagut excursions al Tabalet, perquè les profes són molt canyeres i de tant en tant porten els nens de passeig pel barri, ara al teatre, ara a veure una llibreria... Però sí que és el primer cop que la Gemma fa una excursió amb autobús. Destinació: La GRANJA. Animal preferit: el porc. Menú: macarrons i croquetes. Experiència dubtosa: munyir la vaca. 

Atenció, parla la Gemma: La meva mama deu ser l'única mama del món que li fa estrenar a la nena una camisa blanca el dia que se'n va d'excursió a una granja. Go, Mum! Good job!

Pick your poison

No em pregunteu quin efecte li he posat a cada foto, 

perquè sóc incapaç de recordar-ho. 

I ni tan sols sóc la fotògrafa. 

Però són o no són impagables???

Avui descobrim... el muffin baking

Amb l'Annabel, cuinera major, la Thaïs, ajudant i cangur i sempai i fashion advisor, el Manu, el que posa pau, observa i fa fotos i pocs comentaris, però clavats, i la mama que és a tot arreu i no és enlloc. 

Una festa per la iaia Carme

Avui anem a la festa de la iaia Carmen. Celebrem que la iaia, que ja portava un temps malalta, ara ja no pateix: en comptes d’això ha marxat de viatge, a veure el iaiu, i junts s’ho passaran teta. I fem una festa de comiat per desitjar-li que li vagi molt bé.

És una festa perquè a la iaia sempre li ha agradat celebrar les coses en família. Quan l’anàvem a veure sempre ens feia uns plats boníssims (les especialitats: sopa d’arròs i fideus, truita de patates i croquetes; però també hi havia els canelons, el pollastre rostit, la carn amb bolets i les faves que només menja el papa) i demanava pastís o cremats o trufes, que anava a buscar la iaia Montse. Tot això perquè la Carmen ens volia veure feliços i contents.

Segur que allà on va també fan novel·les a la tarda i també hi ha un hort on podrà plantar quatre enciams i tomàquets i un bosc on podrà anar a collir quatre bolets a la tardor, tronquets a l’hivern i potser algun dia espàrrecs i tot. A reveure, iaia Carmen. Gràcies per tot.

El 33è mes de la Gemma

Nerverending tandem

La Mila i la Gemma són imparables. Juntes no són la suma de dos individus, són una bomba. Pura energia, purs mimitos, pures enrabiades. I estan així des de like... forever! Per més posts de la història amb la Mila, amb qui la Gemma es porta exactament un any i 5 dies, vegeu, per ordre cronològic: Escapa't a Holanda!, La Gemma i la Mila, Friends will be friends, I'll be there for you, i Round and round. 

Ara que em fixo en els títols, m'adono que la majoria són cheesy i, a més a més, solen tenir títols en anglès. Tot té la seva explicació: cheesy, perquè cada vegada que la família Van Doveren-Casas fa una estada a Barcelona, per a nosaltres sempre hi ha bons moments, converses clau i bones notícies; i en anglès, perquè amb en Maik encara fem anar molt aquest idioma i una, malgrat que és traductora, necessita el seu temps per fer el canvi de chip i els records es guarden en la llengua en què es viuen. 

Tant de bo, com els papes, la Mila i la Gemma siguin amigues d'aquelles que fan el camí de la vida juntes. 

Les set cabretes

Unes "set cabretes" original, amb convidats especials (special guests) de la categoria de la Caputxeta vermella i els tres porquets. Com sempre, una tarda boníssima al Guatsch. De fet, aquesta temporada ens hem perdut poques obres, ben mirat!

Les úniques que NO hem vist són la Flauta màgica del novembre i Les aventures d'Aladí del gener. I encara tenim les obres de juny i juliol abans que els actors ens marxin de vacances. Té nassos que la mare s'aficioni al teatre ara, als trenta i... (vull dir, als 25!), que hi porta la filla. Però ei, val més tard que mai, oi?

Happy with grandma

And Lluna, Lloba's sister who lives at Gradma's and is yet... another victim.

Happy with Lloba

Mazinger's Dad!

(Parla la Gemma) La feina dels papes és una mica peculiar. De vegades tornen tard, o hi són però han de sortir al vespre, o s'arreglen i s'emperifollen i la mama es posa nerviosa i insuportable sempre que té una cosa que es diu "interpretació", almenys el primer dia. Voleu que us digui? Sempre he pensat que era un pal. 

La part bona és que quan es tracta de salons, sovint m'hi porten, l'últim dia, i llavors jo també sóc la prota de la festa. I no cal que m'arregli ni que porti perfum, com la mama, ni que m'afaiti les barves i faci reverències amb el cap, com el papa. No sé si és l'alçada miniatura, les pestanyes o les grenyes rosses però s'aplica allò del "allí donde va, triunfa". O almenys això diuen els papes. 

Sabeu qui és el Mazinger Z? Doncs una espècie de... Dora l'Exploradora? Bob Esponja? Doraemon? per a mi, però que va ser famós per primera vegada fa 40 anys al Japó, 30 a casa nosatra. Aquest, mira. Diu que cridava "Punyos fueraaaaa!" Mola, oi? 

Aquesta vegada, pel 30è Saló Internacional del Còmic de Barcelona, el papa d'en Mazinger ens va venir a veure. Es diu Go, senyor Go, i és un senyor afable i entranyable amb una dona encantadora que es diu Sumiko i que em va regalar xocolata de la bona i es va portar mooolt bé amb la mama. マジンガーこわくないよ。大好き！また東京で会おう ^_^

Avui descobrim... la Lloba

Es diu Lloba, és la germana de la Lluna i va néixer a Muntanyola el dia 1 d'abril (data aproximada, però ja ens funciona). I és la nostra gateta. Per la Gemma, a estones és la seva gateta, a estones la seva filla i a estones la seva germana. Però la veritat és que se l'estima un munt i es desviu per passar estones amb ella i "mimar-la" (a la seva manera; perquè a estones també, la pobra Lloba és una víctima). 

La vam anar a buscar el 30 d'abril: els avis es van endur la Lluna, nosaltres la Lloba. Durant unes dies que no paràvem per casa vam pensar que ja era prou tràngol haver de deixar enrere la mama i el lloc on va néixer, i la vam deixar amb la seva germana Lluna a cals avis. Però des d'avui és amb nosaltres, i amb ella la casa es converteix en un regne de fèmines femení i feminista (que no afeminat). Perquè, com diu la Gemma, "totes tenim tetetes i patatona". 

Gràcies per la Lloba, David i Núria.

Sant Jordi al Tabalet

Tranquils, que només és el Barça!!!

Finde multitudinari a Vallfogona. Els actors:

Tots aquests: Dani el futboler futbolista traidor pro Madrid, Hellen la defensora de la llei, Marion la mama esgotada però feliç, Soraya la cuinera xunga, Jordi el motero canyero, Aran la tresoret, Sergi el juerguista culé i nosaltres. I malgrat el temps xep xep, l'embús de pujada a la carretera i la derrota del Barça, un finde rodó de bona companyia, molta teca, relax i parida llarga. See some scenes:

And see the best customized scenes. "Tranquils, que només és el Barça!" i "S'ha matao Paco!" entre les millors frases del cap de setmana. Amb amics així, a la fi del món! (o el que és el mateix, a Vallfo)

Va de mones

Com cada any, per setmana santa, arriba el dia més llaminer! El de la Mona! I com que la Gemma té uns padrins que no fallen mai, hem tingut mona tradicional (com l'any passat i com molt anys que vindran) i mona moderna, cute, kawaii, in, fashion, "à la mode". 

Gràcies, padrins!

Per cert, rellegint el post de l'any passat veig que aleshores a laGemma no li agradava l'ou dur. Això ha canviat, perquè aquest any se'n va cruspir un dels tres gairebé sense mastegar, nyam nyam grumpf grumpf. A dia d'avui, les úniques coses que aquesta golafre no tasta són la pastanaga i la ceba. 

Avui re-descobrim... l'Aquari!

No era el primer cop: la primera vegada va ser el 16 de maig de 2010, al Japó, amb la família de l'Eifuku-san (els seus fills Shigu, Mukon i Rio). Però d'això ja fa gairebé 2 anys i la Gemma ha crescut molts des de llavors. Ara, a l'Aquari de Barcelona, ja distingeix entre peixos grossos i petits, enfadats i contents, llargs i curts. I ja té un preferit: el tauró!
 

"Té unes dents mooolts grosses i està enfadat, mama!" Gran excursió a l'aquari de Barcelona. A baix, la Gemma fent de tauró: "Groaaar!" Per què sempre ens atrauen els dolents, punyeta?