Vet aquí un dia una nena que viatjava per Islàndia: de tant en tant, la mama i els amics amb qui viatjava paraven a comprar pa, formatge i fruiteta per dinar a qualsevol banda. La nena els seguia perquè, tot i que no entenia gaire perquè s'havien de passejar per un lloc tan tancat i tan lleig havent-hi racons preciosos a l'aire lliure, sempre aprofitava per demanar alguna galeta i, normalment, li compraven.
Però un dia va ser diferent: un dia, la nena es va enamorar. Mentre passejava sense gaire interès pels passadissos, de sobte les va veure, grogues i blaves, apilades, perfectes... Les gibrelletes! No en tenia prou amb una, se les va endur totes. I allà mateix, al passadís, la nena les va començar a apilar, primer una, després l'altra, primer per colors, després alternant-les, a dins del cistell i a fora, cap per amunt, cap per avall... i no va poder marxar sense.
Va plorar i bramar, va rodolar per terra i va fer cops de peus com mai no els havia fet abans per poder-se endur la gibrelleta. L'amor de veritat, quan el trobes, és una cosa única per la qual s'ha de lluitar.
Resultat: el grup del viatge a Islàndia a partir del dia número 4 va créixer: érem el Dani, la Hellen, la mama, la Gemma... i la gibrelleta.
4 comentaris:
XDDD ¡Me meooo! (Nunca mejor dicho, oye.)
Nunca mejor dicho, Aya! Pero que conste que luego no hubo ni un pipi en todo el viaje! Que ya le vale a la niña...
La que va liar la nena amb les gibrelletes!!!! Que bona!! Els islandesos ens miraven amb cara: que fan aquests guiris???
Publica un comentari a l'entrada