Avui descobrim... la coca

La coca de l'àvia, la recepta del iogur de tota la vida i l'única (sí, ho reconec; la mama és pèssima a la cuina) que la mama ha aconseguit recordar en tots aquests anys sense equivocar-se i esguerrar l'invent. Ahir diumenge a la tarda, el quartet Gemma-mama-iaia-àvia, per ordre generacional, vam fer la primera coca plegades. En van sortir dues, tovetes, meloses, amb un puntet de llimona i molt, molt de sucre. A la Gemma li va agradar especialment el tastet de la massa abans de coure-la.

Un cop sortida del forn, vam convidar a la veïna a berenar i vam ofendre el col·lectiu de dietistes. Un dia és un dia!

Afterplay

El Guatsch té una mini sala de jocs a la sortida que el Pau i la Gemma van trobar tan interessant i entretinguda com l'obra mateixa. Entre ells ja ha sorgit l'amor... un amor senzill i sense compromisos, en què no s'han d'aguantar les rabietes ni els mals humors perquè, com a bons noviets, se troben només per passar una bona estona i després cadascú cap a casa; un amor en què no cal compartir ni renunciar a gaire res, tampoc, perquè el teatre s'encarrega de tenir una joguina per cadascú. Jo compliquem la cosa abans d'hora... Ja tindran temps!

Patufet, on eeets?

El Guasch és un teatre familiar entre Aragó i Villaroel que durant tot l'any ofereix un cicle de programació infantil amb obres com el Patufet, la Ventafocs, El flautista d'Hamelín... i tota una colla de clàssics. Avui, amb la Montse i el Pau (2) i la Gemma i el Joel (3), hem fet la primera incursió... i ha funcionat! Tots tres nenshan cridat el nom de les fruites del senyor Josepet, han picat de mans i han cantat el "Patim, Patam, Patum!". Al vespre, abans d'anar a dormir, la Gemma encara recordava "Mama, el bou s'ha tirat un pedorroooo!".

La tarda s'ha completat amb una sessió de parc i gelats, i de xerrera de les mames. Perquè, sabeu què? La felicitat es fa de petites coses i de moments com aquests.

Avui descobrim... el llonguet

...I veiem que ens agrada. I el volem tot. En volem més. Llonguet de Vallfogona, "traepacá".

El 21è mes en imatges

Ja modula la veu per semblar kawaii, per aconseguir allò que vol, fa petons, abraçades, canta i balla i aquest cap de setmana ha après un parell de cançons senceres en castellà, i en tornar li ha explicat a la Olga (la mestra) que "he anat a Granada", "amb el tren", "amb el Jose i el Xeno" (no sé per què, sempre recorda primer el personal masculí de la pel·lícula; calla, que potser és genètic). I ara li ha donat per començar les frases amb un "Escoltaaa". Qui ho deu dir, això?

Escapa't a Granada

Aquest any hem celebrat el sant de la Gemma amb una aventura: una escapada a Granada llargament planejada amb la família Aya-Jose-Eita i Xeno (amics de tota la vida de la Gemma, see 1 i 2). Els uns d'Almeria, l'altre de Madrid i nosaltres des de Barcelona vam quedar a coincidir en tierra de nadie i passejar-nos tot el cap de setmana. I toma cap de setmana!

Com vaig dir només arribar, tornem amb la boca plena, plena de GRÀCIES! 

PS: I la Gemma, cantant "El corro de la patata" i cridant "Xenooo, xenooo!" tot sovint per casa. 

PS1: I la mama buscant un cap de setmana de juny per repetir, itsuka doko kade.

PS2: I l'assignatura Sheridan's encara pendent.
PS3: Jose, el Barça se lleva la Champinyons. Sorry.

Ara, 

EL MILLOR: El carinyo i la companyia; las risas; las dotes hipnóticas de Xeno; el relax; las tapas; i el viatge amb tren nocturn amb peque (això sí, amb cabina preferent per anar soles i tenir bany propi, i sobretot sobretot, tranquil·litat perquè el peque s'adormi). 

EL PITJOR: Que ha sido visto y no visto, ¡mi arrrma! ¡Calzedoniaaa!

La gallina ponicana

La gallina ponicana
pon un ou cada setmana,
poni un, poni dos, poni tres, poni quatre,
poni cinc, poni sis, poni set, poni vuit,
poni nou, poni deu,
la gallina de la Seu
diu que amaguis aquest peu.

(Quan jo era petita, nosaltres afegíem:
"Aquest peu no és teu ni meu
és de la mare de Déu.")

Per molts anys, Montse

I gràcies per obrir-nos la casa i donar-nos l'excusa
per passar una tarda en família.

For good times...

...Make is Suquet times!

El privilegi dels petons

Mai no ha sigut una nena petonera. Quan la família i els amics li demanen un petó de comiat ella es fa la desentesa. Ni amb la mà, ni amb els llavis, ni res: petó = passo, passo. No em maregis gaire. La padrina s'ha autoadjudicat la missió de canviar aquesta tendència però pobreta, se'n surt només a mitges, i la iaia Montse, que és una petonera de les d'abans (d'aquelles dels petons perllongats i sorollosos), n'hi fa tant si com no, i quan la Gemma no li torna es queda tan panxa.

Però tot s'aprèn... I com que la mama també és una petonera nata i passem tantes hores juntes, ara la Gemma també comença a fer petons i abraçades! Ve corrents pel passadís i se'ns tira als braços contenta i entregada. Això sí, els petons són sempre pocs i escollits. I només pels de casa!