El meu barri, Shinkawa

(Parla la Gemma) El meu barri de Tòquio és un racó preciós de la ciutat. Els rius que es troben abans de buidar-se al mar, l'olor de la sal, l'impressionant Ohashi ("gran pont", el nom li escau!), els gratacels, els parcs... M'encanta que el papa i la mama m'hi portin a passejar. I ells, que ho saben, cada dia ho fan!

(Parla la mama) Qui ens havia de dir que vindríem a petar a Tòquio! Si algú m'ho arriba a pronosticar ara fa deu anys, me n'hauria rigut a la cara, imagina't! A més a més, a aquest racó de Tòquio! Apart de la marabunta de joves executius amb traje i corbata i sabates de xarol que atesten el tren a primera hora del matí, infecten els restaurant a les 12 del migdia i tornen a enllaunar-se al tren entre les 5 i les 6 de la tarda, res fa pensar que siguem a ple centre de la ciutat. És massa bonic, massa residencial, hi ha molta aigua, molta gespa i poc asfalt.

I tot i així, a peu és un passeig de 20 minuts fins l'estació central de Tòquio (Tokyo-eki), 20 minuts al barri de Ginza, 20 minuts a Nihonbashi (Takashimaya, Maruzen, Mitsukoshi. entre d'altres), 20 més al mercat del Tsukiji...

(Parla la Gemma) En resum: és un racó excepcional on espero viure un munt d'aventures durant molts anys. M'agrada Shinkawa. Si em veniu a veure algun dia (i perquè no us perdeu, aquí sota us hi poso el mapa), prometo dur-vos-hi a passejar.