A cau d'orella

L'avi m'explica un secret i jo l'escolto.

La pitrera de la iaia

És toveta i acollidora. Però sobretot és GROSSAAA. ^_^

Washoi! Washoi!

És el crit de guerra dels matsuri (festivals japonesos), que el repeteixen una vegada i una altra, ben alt, amb energia, mentre fan un esforç considerable: carregar un mikoshi (templet) a l'espatlla, arrossegar una carrossa que pesa tonelades, passejar una torxa encesa... De festivals n'hi ha de molts tipus, uns de més perillosos-espectaculars-cerimoniosos que altres, però el "Washoi! Washoi!" és un continu.

Aquesta vegada, la festa ens va sorprendre diumenge al barri d'Akabane. En sentir de lluny "Washoi! Washoi!" ho vam saber de seguida!

Avui descobrim... la Tokyo Tower!

(Parla la Gemma) I ens hi fem una foto així de xula amb l'avi i la iaia! ^_^

El "book"

Oi que els models tenen un "book"? Doncs jo també!

Els avis a Tòquio!

Plogui, nevi o... exploti un volcà a Islàndia!

Avui descobrim... Akihabara!

(Parla la Gemma) Avui el papa m'ha portat de passeig a Akihabara, o "Akiba" pels amics. Hem anat amb la bici tot passejant, a mi m'ha agradat molt (sobretot a la tornada, que m'he sobat de valent, sort que el papa m'aguantava el cap, que si no...). En fi, Akiba és un barri una mica curiós. Hi ha molt de soroll i moltes llumenetes per tot arreu, a mi m'ha encantat!

El papa diu que Akiba és el paradís de l'electrònica, que tot el que vulguis d'aquest tema ho pots trobar. Ordinadors, impressores, DVDs, gàdgets de tota mena, monitors, memòries, USBs, el que sigui... Però també hi ha molta "frikoooor", moltes botigues d'anime, de manga, de ninots, de maquetes, de noies lleugeres de roba i tal. I és clar, com que en el futur seré friki, doncs m'ho he passat molt bé. Us deixo amb unes imatges que ha anat fent el papa (cliqueu si ho voleu veure més gran, eh?)

Ah, i és clar, també ens hem firat una mica, com no, en una tenda que tenien molts ninotots d'oferta. El papa m'ha comprat un Doraemon molt maco que va amb la màquina del temps i per ell s'ha comprat un ninot de l'Ultraman fent "shuwatch". Em sembla que li agafaré, que a mi m'agrada aquest color vermell i a més a més és tovet... Va molt bé per exercitar les dents, que ja en tinc dues! (Parla el papa) Noooooooooooooo!!!!

La meva primera feina

Amb 8 mesos acabats de fer, la Gemma s'ha estrenat al món laboral. La seva primera feina: model per a una marca de roba infantil japonesa (Combi mini) Tasques: somriure, mirar a la càmera, tornar a somriure. I ho ha fet com una reina (i no perquè ho digui la mama; o potser sí, que carai!).

Entre modelito i modelito, una pausa

Precisament abans d'ahir ho parlàvem amb el Tatsuhiko godfather (VIP I) a casa: la seva primera feina va ser de dependent en un conbini (súper 24 h), molt típic al Japó. El Marc va despatxar en un quiosc els caps de setmana. Jo feia de cangur i classes de repàs. Tots tres teníem entre 15 i 18 anys. Vaja, que no es pot dir que fóssim allò que se'n diu originals... I en canvi, mite-la a ella!

Col·legues de professió

I vosaltres, família? Quina va ser la vostra primera feina?

PS: No hi ha fotos dels modelitos en qüestió perquè, com que són de la temporada tardor-hivern, l'agència no ens deixa penjar-les! Sxxxt! Fins al setembre, rien de rien.

PS: La sessió ens ha deixat (a totes dues!) esgotades...

L'abans i el després

...Del sakura.

Que és delicat i preciós i efímer. Segurament la curta durada és on rau el seu encant.

(Parla la Gemma) Fins l'any que ve, Sakura! Bye-bye!

El 8è mes en imatges

El meu barri, Shinkawa

(Parla la Gemma) El meu barri de Tòquio és un racó preciós de la ciutat. Els rius que es troben abans de buidar-se al mar, l'olor de la sal, l'impressionant Ohashi ("gran pont", el nom li escau!), els gratacels, els parcs... M'encanta que el papa i la mama m'hi portin a passejar. I ells, que ho saben, cada dia ho fan!

(Parla la mama) Qui ens havia de dir que vindríem a petar a Tòquio! Si algú m'ho arriba a pronosticar ara fa deu anys, me n'hauria rigut a la cara, imagina't! A més a més, a aquest racó de Tòquio! Apart de la marabunta de joves executius amb traje i corbata i sabates de xarol que atesten el tren a primera hora del matí, infecten els restaurant a les 12 del migdia i tornen a enllaunar-se al tren entre les 5 i les 6 de la tarda, res fa pensar que siguem a ple centre de la ciutat. És massa bonic, massa residencial, hi ha molta aigua, molta gespa i poc asfalt.

I tot i així, a peu és un passeig de 20 minuts fins l'estació central de Tòquio (Tokyo-eki), 20 minuts al barri de Ginza, 20 minuts a Nihonbashi (Takashimaya, Maruzen, Mitsukoshi. entre d'altres), 20 més al mercat del Tsukiji...

(Parla la Gemma) En resum: és un racó excepcional on espero viure un munt d'aventures durant molts anys. M'agrada Shinkawa. Si em veniu a veure algun dia (i perquè no us perdeu, aquí sota us hi poso el mapa), prometo dur-vos-hi a passejar.

Avui descobrim... el suc de poma!

(Parla la Gemma) Glucs, glucs, glucs, glucs, glucs... Puaaaj!
(...)
Breeep! ^_^

Avui descobrim... el futon!

(Parla la Gemma) Això és un bon descobriment, un dels millors! És tovet, suau i calentó. Quan la mama m'hi ha posat aquesta nit, ha sigut com caure als braços d'un núvol flonjo com el cotó que de seguida m'ha portat de viatge cap al son. Un viatge llarg i dolç de 12 hores seguides, munia munia, zzz, munia, munia...

El millor és que, al futon, no hi ha perill d'aterratge forçós! Perquè el senyor tatami és just a sota i és l'última estació.

Avui descobrim... Izu!

Convitats a cal sensei Hiroshi Hirata, on hem gaudit de la seva hospitalitat i la de la seva extensa família: la senyora, el seu fill gran (de cinc) i tres netes (de molts i moltes!) que s'han fet molt amigues de la Gemma. És tan estrany que algú t'obri les portes de casa seva, et prepari un sopar de feta, et convidi a prendre un bany calent i t'estiri un futon amorós i perfumat a terra... sense coneixe't! Gràcies, minna!

Avui descobrim... El sumo!

L'altre dia vam anar a veure sumo a l'aire lliure al santuari xintoista Yasukuni. I, com no, la Gemma va triomfar. Everybody was sumo fighting!

(Nota: el vídeo està pujat a Vimeo, però si per alguna raó no el veus bé, també el tens disponible a Youtube. Fes clic aquí.)

Adéu, sakura!

Ja fa dies que s'ha acabat l'època dels cirerers florits (sakura). Aquest any han durat molt, perquè ha fet dies frescos i no ha caigut cap tempesta. Encara queden alguns arbres amb flors a les branques, però ja no és el mateix ja que les fulles verdes, noves, treuen molt d'encant.

I així, només podem dir... Fins l'any que ve, sakura!

(Entrada dedicada a la Rosa Maria)

Shibuya Girl

Fa poc vam estar per Shibuya i la Gemma va aprofitar per fer de Scarlett Johansson a Lost in Translation. Només li va faltar el paraigües transparent.

(Nota: el vídeo està pujat a Vimeo, però si per alguna raó no el veus bé, també el tens disponible a Youtube. Fes clic aquí.)

Els VIPS del Japó (II): Paola

CIAO, BELLA! ...És el seu crit de guerra. És italiana, i fa uns spaguettis, unes focaccies i sobretot uns pastissos que mamma mia! Però per sobre de tot és una gran amiga, una persona carinyosa i dolça amb qui es pot parlar de qualsevol cosa.

La Gemma amb ella s'ho passa teta, li estira els cabells, li escup les farinetes i escolta amb mooolta atenció com ella li demana una "risata" i li diu "piccola".Si la continua mimant així, es convertirà en la seva cangurito preferida.

Els VIPS del Japó (I): Tatsuhiko

...Encara que no ho sembli, el Japó té molt més que sushi, quimonos i sakura. I els motius pels quals aquest país ha arribat a fer-se un lloc tan gran als nostres cors, en moltes ocasiones, tenen noms i cognoms. Totes aquestes personetes van conèixer la Gemma quan era a la panxa, van seguir la gestació en la distància i han esperat pacientment que vinguéssim per conèixer-la. Són els VIPS del Japó.

El primer és el tiet Tatsuhiko que, com que tatsu vol dir "drac", es presenta com a "Dragonman!".

Fa 11 anys que ens coneixem, des de l'època de Kioto, hem viatjat junts a Tailàndia, hem dormit a la mateixa habitació un munt de vegades i ens ha vingut a veure a l'Ametlla. Té el dubtós honor d'haver-se menjat els calamars farcits trencats de la sogra (vull dir, de la iaia Montse) i d'haver-se atrevit a pujar en un cotxe que jo conduia. És un gourmet i un desastret adorable. Ens l'estimem cosa grossa. I adora la Gemma. És el seu "Godfather".

Avui descobrim... les galetes!

(Parla la Gemma) Unes galetes requetebones, dolcetes i suaus que es fonen a la boca (i sort, perquè amb prou feines tinc un parell de dentetes i encara no sé gaire com funcionen). Al principi em va sobtar la nova textura i vaig fer quatre ganyotes però ara... galetes a mi! Galetes mil! Dius que em portaràs galetes, oi? Doncs mira, serem amics!

Ja tenim la parelleta

(Parla la Gemma) Eeei, que ja sóc gran! Ja tinc DUES dents!

Anem en yakatabune!

L'altre dia vam pujar a una barca-restaurant i vam anar a sopar en moviment pels rius de Tòquio. Gran menjar, gran paisatge nocturn i molta animació. I, com no, la Gemma va triomfar!

(Nota: el vídeo està pujat a Vimeo, però si per alguna raó no el veus bé, també el tens disponible a Youtube. Fes clic aquí.)

La meva primera mona

(Parla la Gemma) Avui és el dia de la mona, però com que jo estic lluny i aquí no saben què són les mones, podríeu pensar que no en tindré... Error! Aquest any he tingut la primera mona més xula que hi ha, una mona personal, només per a mi, feta expressament pel meu padrí. Tot i no ser de xocolata, la meva primera mona va ser la més dolça del món.

(Nota: el vídeo està pujat a Vimeo, però si per alguna raó no el veus bé, també el tens disponible a Youtube. Fes clic aquí.)

Avui descobrim... Enoshima

I ens ho passem així de bé amb el Ken i la familia de l'Eifuku-san, la seva dona i els seus fills Shigu, Mukon i Rio! No només han sigut uns guies excel·lents, sinó uns grans companys de jocs que fins i tot ens han portat un cotxet perquè la Gemma pogués descansar a estonetes. I vaya si ho ha fet!

(Parla la Gemma) Minna, arigato. Mata asobo ne!

A Roma, fes com els romans

...I a Tòquio, com els toquiotes!

En castellà diuen "allá donde fueres haz lo que vieres" i en japonès, 郷に行けば、郷に従え (go ni ikeba, go ni shitagae). Tot ve a ser el mateix. I la Gemma ja s'ho ha après! Els primers dies van ser una mica confosos, dormia poc i no sabia ben bé on navegava amb les hores del menjar. Però tot ha estat començar la guarderia, fer-se amiga de l'Okawa-san i oli en un llum! Bàsicament hem avançat el nostre rellotge biològic un parell d'horetes tots plegats.

Ara, la Gemma: - es lleva a les 7.00-7.30 - ESMORZA a les 7.30-8.00 - juga fins les 10.30 - passeja fins les 11.30 - DINA a les 11.30 - dorm de 12.30 a 2.00 - torna a jugar - BERENA a les 15.30 - torna a jugar, a passejar - SOPA a les 19.00-19.30 - i a les 20.00, a clapar!

Vet aquí "l'agenda del dia" tal com està penjada a la guarderia.