Quan et moriràs?

He dubtat molt abans d'escriure aquest post, però posats a compartir coses que quedaran per la posteritat... crec que és important compartir-les totes, no només les que queden bé a la portada o provoquen un somriure evident i previsible.

Fa dies que la Gemma juga amb la idea de la mort. Prova, suggereix, parla de membres de la família que sap que són morts, es pregunta si ens veuen, si estan bé, què deuen fer... El iaiu Manel, la iaia Carmen, el Tama. De vegades diu "trobo a faltar el Tama", com si provés de trobar els límits d'això que diem mort.

Avui ha sigut definitiu:
- Mama, tu quan et moriràs?
- Què dius?
- Que quan et moriràs.
- Per què ho vols saber?
- Perquè jo vull estar amb tu i que siguis la meva mama sempre, tota la vida.

Tutupash. Conèixer la inquietud ha fet més fàcil i ferma la resposta i l'abraçada tranquil·litzadora, per a les dues, de després.

¿Sabías que soy una experta en el amor?

Als seus 4 anys i mig, la Gemma comença a practicar un esport que a tots ens ha encantat en algun moment de la infància, més d'hora o més tard, d'una manera més conscient o com qui no vol la cosa: és el questioning! (per anomenar-lo en clau cool, així com el running, l'spinning i el panxing). Reprenem doncs el bloc per fer un lloc a les sessions de questioning, més exigents pels objectes de la pregunta (massa sovint, la mama!) que per qui la practica. 

Comecem amb la d'avui, que és light: "¿Sabías que soy una experta en el amor?" és una frase de la pel·lícula de Disney Frozen, el gran hit d'aquest hivern que hem hagut de veure dos cops al cine i uns altres... 8 o 9 ja? A casa. No va bén bé així: la princesa Anna li pregunta al Cristoph si és un expert en l'amor i ell diu que no, però que té amics que sí que ho són. Com interpreta la conversa la Gemma? Vés a saber. La qüestió és que avui, tornant de cals avis, de nit i al cotxe, la Gemma m'ha demanat que parés la música i, questioning!:

"Mama, ¿sabías que soy una experta en el amor?" I què li havia de dir, jo...?