Cinc, cinc, cinc!

Puss In Boots The Musical

Collage Barcelona (July 4th 2014) 

Paraules de carinyo per l'avi

Les que ens hem pogut dir durant aquest últim any i les que et direm d'ara endavant i sempre des d'aquí, i tu escoltaràs d'ara endavant i sempre des d'allà dalt al cel, mentre ens protegeixes i descanses i t'ho passes bé fent panecoken i jugant al dòmino i fen barbacoes que, amb l'oloreta, aquí, ens faran obrir la gana. Et trobarem a faltar molt, avi.

Jocs Florals 2014

Jocs Florals 2014, classes de P4, Claret

Mama, qui va fer el món?

Tornant amb el cotxe de la residència de l'àvia. És divendres tarda i la Gemma ha aguantat la visita com una jabata, i això que anar i tornar de Sant Quirza del Vallès en divendres tarda, després de tota la setmana i el dia que, a més a més, han fet piscina, és visiblement pesat. En tot cas, després de veure l'àvia la conversa sol anar una mica entorn de conceptes com la vellesa, les limitacions físiques, de vegades la mort. Sense drama, però no deixa de ser obvi que et preguntis sobre allò que veus.

Ara bé, avui el tema era EL CREADOR.

- Mama, qui va fer el món?
- Vols dir qui va fer totes les coses? Les persones, les cases, el mar i els boscos?
- Sí, això.
- Doncs no se sap del cert, però és segur era algú molt poderós i molt intel·ligent i molt bo.
- I molt alt, més alt que l'Oriol del papa. Perquè les cases són molt altes. (Mirant els xiprers que hi ha a l'entrada del túnel de la Rovira) Mira, alt com aquests arbres.
- ... (gotita de sudor) (gotita de sudor) To be continued...

Quan et moriràs?

He dubtat molt abans d'escriure aquest post, però posats a compartir coses que quedaran per la posteritat... crec que és important compartir-les totes, no només les que queden bé a la portada o provoquen un somriure evident i previsible.

Fa dies que la Gemma juga amb la idea de la mort. Prova, suggereix, parla de membres de la família que sap que són morts, es pregunta si ens veuen, si estan bé, què deuen fer... El iaiu Manel, la iaia Carmen, el Tama. De vegades diu "trobo a faltar el Tama", com si provés de trobar els límits d'això que diem mort.

Avui ha sigut definitiu:
- Mama, tu quan et moriràs?
- Què dius?
- Que quan et moriràs.
- Per què ho vols saber?
- Perquè jo vull estar amb tu i que siguis la meva mama sempre, tota la vida.

Tutupash. Conèixer la inquietud ha fet més fàcil i ferma la resposta i l'abraçada tranquil·litzadora, per a les dues, de després.

¿Sabías que soy una experta en el amor?

Als seus 4 anys i mig, la Gemma comença a practicar un esport que a tots ens ha encantat en algun moment de la infància, més d'hora o més tard, d'una manera més conscient o com qui no vol la cosa: és el questioning! (per anomenar-lo en clau cool, així com el running, l'spinning i el panxing). Reprenem doncs el bloc per fer un lloc a les sessions de questioning, més exigents pels objectes de la pregunta (massa sovint, la mama!) que per qui la practica. 

Comecem amb la d'avui, que és light: "¿Sabías que soy una experta en el amor?" és una frase de la pel·lícula de Disney Frozen, el gran hit d'aquest hivern que hem hagut de veure dos cops al cine i uns altres... 8 o 9 ja? A casa. No va bén bé així: la princesa Anna li pregunta al Cristoph si és un expert en l'amor i ell diu que no, però que té amics que sí que ho són. Com interpreta la conversa la Gemma? Vés a saber. La qüestió és que avui, tornant de cals avis, de nit i al cotxe, la Gemma m'ha demanat que parés la música i, questioning!:

"Mama, ¿sabías que soy una experta en el amor?" I què li havia de dir, jo...?