El cole, una feinada!

El primer curs de cole de la Gemma s'acaba el 29 de juliol. Hi ha qui està molt en contra de portar els nens a la guarderia tan petits: no és la meva intenció entrar en polèmica. Només puc dir que a nosaltres, a la Gemma, li ha anat molt bé. I que ha fet una feinada!

A la foto només hi ha unes quantes pàgines de l'àlbum dels deures que la Gemma ha anat fent durant aquests deu mesos, però és suficient per començar a comprendre que li han incentivat la creativitat, el gust per la música i pels colors. Jo no sé si ho faria tan bé, a casa. Si més no, ella ha tingut la influència de diversos adults especialistes en nens i també la d'altres nens amb qui ha compartit tot aquest curs.

I què carai, que és una crac! Heu vist quin arc de Sant Martí més curraaat!?

Els amics del Tabalet són molt importants per a la Gemma. Aviat farem una entrada per presentar-los. Però de moment, que quedi constància que ho hem provat, ens ha agradat... i l'any vinent (el 6 de setembre), repetirem.

Enamorada de la gibrelleta

Vet aquí un dia una nena que viatjava per Islàndia: de tant en tant, la mama i els amics amb qui viatjava paraven a comprar pa, formatge i fruiteta per dinar a qualsevol banda. La nena els seguia perquè, tot i que no entenia gaire perquè s'havien de passejar per un lloc tan tancat i tan lleig havent-hi racons preciosos a l'aire lliure, sempre aprofitava per demanar alguna galeta i, normalment, li compraven. 

Però un dia va ser diferent: un dia, la nena es va enamorar. Mentre passejava sense gaire interès pels passadissos, de sobte les va veure, grogues i blaves, apilades, perfectes... Les gibrelletes! No en tenia prou amb una, se les va endur totes. I allà mateix, al passadís, la nena les va començar a apilar, primer una, després l'altra, primer per colors, després alternant-les, a dins del cistell i a fora, cap per amunt, cap per avall... i no va poder marxar sense. 

Va plorar i bramar, va rodolar per terra i va fer cops de peus com mai no els havia fet abans per poder-se endur la gibrelleta. L'amor de veritat, quan el trobes, és una cosa única per la qual s'ha de lluitar. 

Resultat: el grup del viatge a Islàndia a partir del dia número 4 va créixer: érem el Dani, la Hellen, la mama, la Gemma... i la gibrelleta.

Little Gemma in the prairie

En castellà, ¿la Gemma de la pradera?
6 de juliol de 2011

El 23è mes en imatges

Qualsevol diria que som a l'estiu... Oi?

Islàndia en imatges

Els 15 dies a Islàndia han sigut tan intensos que no sé gaire per on començar a explicar. Un paisatge salvatge, d'extrems, canvis de temperatura, sol de mitjanit, cascades, volcans, icebergs, glaciars, balenes i frarets. 

Penyasegats impossibles. Hores de carretera en bona companyia, conyes de casa, l'aniversari del DaniEl, el fre de mà posat, el pastís de xocolata. I una Gemma que ha estat a totes i ha flipat tant com nosaltres. Sé que quan sigui gran em voldrà escanyar perquè li costarà rescatar el record d'aquest viatge. Per sort, ens queden les imatges!

 

Avui descobrim... els glaciars