Avui, per recomanació i convidada de la Montse i el Pau, hem anat per primer cop a veure titelles. Jo sospito que en deuen haver fet al cole perquè des que li he dit, la Gemma sabia perfectament què anàvem a veure i s'ha passat el camí dient "titelles, titelles!". L'obra en qüestió es deia "La lluna la pruna" i estava farcida de cançons que els nens coneixen. El Pau s'ha quedat hipnotitzat durant els 50 minuts de l'espectacle, i tant ell com la Gemma han cantat, s'han gronxat i han picat de mans al ritme de les cançonetes.
Realment visual, minimalista i bonic, amb molt bon gust. I en fan regularment, així que els interessats podeu seguir el web de l'associació.
Ah, també hem menjat galetes. Moltes galetes. El Pau és generós i la Gemma golafre. Conclusió: s'estimen.
1 comentari:
He he, una simbiosi perfecta! Repetirem, eh?
Publica un comentari a l'entrada