Avui descobrim (?) les titelles

Avui, per recomanació i convidada de la Montse i el Pau, hem anat per primer cop a veure titelles. Jo sospito que en deuen haver fet al cole perquè des que li he dit, la Gemma sabia perfectament què anàvem a veure i s'ha passat el camí dient "titelles, titelles!". L'obra en qüestió es deia "La lluna la pruna" i estava farcida de cançons que els nens coneixen. El Pau s'ha quedat hipnotitzat durant els 50 minuts de l'espectacle, i tant ell com la Gemma han cantat, s'han gronxat i han picat de mans al ritme de les cançonetes. 

Realment visual, minimalista i bonic, amb molt bon gust. I en fan regularment, així que els interessats podeu seguir el web de l'associació. 

Ah, també hem menjat galetes. Moltes galetes. El Pau és generós i la Gemma golafre. Conclusió: s'estimen.

El terror del Carrefour

Qui ha dit que anar a comprar no és la bomba?

Conjugacions

Fa dies que no anomenem paraules noves: no és estancament per part de la Gemma ni desinterès de la mama... és simplement que perdo el compte! Però la carrera del llenguatge no s'atura, i en les últimes setmanes hem arribat a la fase dels verbs conjugats. Com ara:

(A ca la Soraya i el Jordi, fa tres setmanes).
- Soraya! No mosseguis!

(A casa, amb la mama i la iaia)
- (Mama a la iaia). Agafa X, que la Gemma ho vol.
- (Gemma a la mama). Mama. Ho vull.

(Abans d'ahir, a la banyera, jugant amb les balenes, la tortuga, el "popòtam" i companyia)
- Tortuga! No t'escapis! No t'escapis!

Altres:
- Mama, seu, seu!
- Posem (el Totoro!)
- Menja, menja! (els imperatius són el seu fort; i el sisplau... Què és el sisplau? ^_^)

El 18è mes en imatges

Avui descobrim... les vomiteres

I no una ni dues ni tres... set o vuit en tot el dia! L'estómac de la Gemma, el més "col·leccionista" que he vist mai, el que no renuncia a res i no està mai ple-ple-ple de tot que sempre fa el raconet, avui ha dit prou. Ni la poma del matí, ni el puré del migdia, ni el suquet, ni les galetes ni res. Avui, per primer cop a la vida, és com si la Gemma no hagués menjat res en tot el dia.

Això sí, un cop ha passat la vomitera i la mama encara està arromangada fins els colzes netejant l'escena del crim amb una careta antigas, ella ja està més contenta que un xínxol corrent amunt i avall i donant guerra. Avui, sort de la tieta Ali, els seus pares, i de l'avi i la iaia perquè, Senyors... reconec que  em falten mans!

Escapa't al zoo! (una altra vegada)

Ara fa 9 mesos, la Gemma va visitar el zoo per primera vegada. Però allò era Tòquio i això és Barcelona. I a Barcelona els animals són més vellets i estan cansats però així i tot ha estat un dia de descobriments espectaculars. Així se'ls mirava la Gemma: 

I com que ara ja és gran i feia un dia de zoo, primavera i picnic a la gespa... la Gemma, com la Hellen i la mama, ha dinat de bo-ca-ta.

Gràcies, Hellen. Quin dia més... bèstia!!!

...I una "mica"

I aquesta és la Gemma mica, que ho veu, ho sent i ho xerra tot.

Tres micos...

A mitjans de gener, mentre passejàvem amb el Sergi i la padrina Mariona per la platja de la Barceloneta, la Gemma va descobrir aquesta escultura. Són els micos japonesos del mizaru, kikazaru, iwazaru (no miris, no sentis, no parlis), una filosofia molt còmoda de la vida que consisteix a fer-se el desentès. Jo els havia vist per primer cop ara fa 12 anys, a un temple de Nikkô, al nord de Tòquio. Són aquests:

L'angelet

Oi que sembla que no hagi trencat mai un plat...? ^_^
CREU-T'HO!

Passió lectora