dimarts, 25 de setembre del 2012
dilluns, 24 de setembre del 2012
Ami, mon amour
dimarts, 11 de setembre del 2012
Avui descobrim... que la gent es casa
- Mama, on anem avui?
- Avui anem de casament. T'has de posar guapa!
- I per què?
- Perquè als casaments la gent s'arregla molt.
- Mama... Tu i jo ens casem?
- No, l'Albert i la Cristina.
...
- Iaiaaa! Que anem de casament!
- Ah, sí? I de qui?
- De la mama i jo!
(sigh...)
Com que no tenim fotos del casament encara, si més no els preparatius i el vestit. Pots comptar el que va durar tan blanquet. I tot això, en dia de Diada. Que si no arriba a ser pel casament, hauríem descobert la MANI!
Dies després, la foto promesa:
- Avui anem de casament. T'has de posar guapa!
- I per què?
- Perquè als casaments la gent s'arregla molt.
- Mama... Tu i jo ens casem?
- No, l'Albert i la Cristina.
...
- Iaiaaa! Que anem de casament!
- Ah, sí? I de qui?
- De la mama i jo!
(sigh...)
Com que no tenim fotos del casament encara, si més no els preparatius i el vestit. Pots comptar el que va durar tan blanquet. I tot això, en dia de Diada. Que si no arriba a ser pel casament, hauríem descobert la MANI!
Dies després, la foto promesa:
dissabte, 8 de setembre del 2012
Avui re-descobrim... els ponies!
La Gemma va ser precoç amb això dels ponies: el descobriment va ser a Vallfogona, tenia encara no dos mesos. Després, hi va tornar apujar amb la mama, al Parc de l'Oreneta: tenia any i mig. Seriota, tiesa, però perseverant anava ella.
Ara que ja és gran, els ponies i la Gemma finalment es pot dir que són amics.
dilluns, 3 de setembre del 2012
Escapa't a El Castell!
Encara no ens ha quedat del tot clar si és un "barrio" de Sant Rafael del Río o el poble del costat, i a sobre és ben bé a la frontera entre Catalunya i València, i a la vora del mar i als peus de la muntanya, una mica en "tierra de nadie" i alhora en terra de tots. Però en tot cas, el que sí és segur és un dels llocs més acollidors de la terra: i també és ca la nostra amiga Virgínia, la Virg.
La Virg, i sa mare la Mari Carmen i son pare en Joan Francisco, ens han acollit a casa seva com a dues reinetes. Els pares porten l'únic comerç, la tieta porta el quiosc, i és clar, els coneix tot el veïnat. A més a més, la família de la Virg està muntamt una casa rural espectacular que, quan estigui enllestida, valdrà molt la pena visitar. Té els ports de Tortosa Basseït a tocar, el Delta, les oliveres, la costa, els arrossars...
La Virg, la Gemma i jo ens hem dedicat un cap de setmana de descans, turisme i converses i rialles sanes i reparadores entre oliveres, garrofes i oques. I ens ha agradat tant que no "patigues", que tornarem aviat. Gràcies, família!!!
PS: Per cert, la Virg i jo ens vam conèixer quan la Gemma era un projecte a la panxa (vegeu la foto), que ella va batejar com a "pesolet". I també és l'autora d'esta foto, poc després que el pesolet ja fos fora.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)