Felicitats, papa!

¡Brum, brum! ¡Hasta el infinito y más alláaa!

La nit abans, Gemma: "El papa en fa 36, i jo en faré 39". Mama: "*_^..."

Qué mala es la tele (o no)

La tele no fa gaire mal a casa: la mama amb prou feines veu les notícies (i quan les veu), de tant en tant alguna sèrie, excepcionalment una pel·li. De fet, el tema pel·lis en els darrers anys és tan excepcional, mal que em pesi, que tant per tant intento anar al cine. Però a la Gemma li agrada. No entre els àpats, no quan hi ha gent a casa, no quan es fan altres coses i no cada dia, però de vegades, ei, "¡date un momento de relax!", com deia la màquina de cafè de la facultat. Doncs això, momento de relax per a petits i grans (quan els petits la miren).

Els primers grans favorits: 

El número 1 del ránking el va ocupar indiscutiblement i durant molts mesos, Totoro. Una de les primeres paraules que va aprendre la Gemma, juntament amb Gatobús, Mei i Satsuki. De Ponyo li feia i li continua fent por el "papa" de la Ponyo, que és "una mica dolent però en el fons bo" però que encara ara, quan surt a la tele, és presència non-grata.

Després vam començar a utilitzar la tele per aprendre anglès. It works beautifully! 

Little Pim és un MUST en aquest aspecte. Realment molt recomanable. 

I després, per aprendre castellà. Ara estem enganxades a... (regal de Manu, graciaaaaaas!): 

Perquè una de les coses que més li agrada a la Gemma és que la mama li expliqui coses de quan era petita. I aquesta era una de les seves sèries preferides. Amb la conya, canta en perfecte japonès: "...donna toki demo makenai wa!" (passi el que passi, no em rendiré!), evidentment només per imitació i sense entendre ni un borrall de què diu però, ei, fa un goooig...!

Aquest vespre hem passat una estona a youtube mirant fragments d'altres sèries de quan la mama era petita. A saber: 

Us sonen? ^_^ Segur que me'n deixo una pila (ara em vénen al cap Candy Candy, Dr. Slump, la Petita Pollon, Oliver y Benji...) però ei, tot és començar. Que consti que de tant en tant la Gemma també veu sèries del seu temps, com el Xai Shaun, en Thomas, Bob el Menetes i companyia. Sempre en anglès o castellà, per allò que diuen que aprendre és divertit... i tal. 

(També diuen que els pares necessiten netejar-se la consciència, ves. Nooo és el cas.)