Sant Jordi al Tabalet

Tranquils, que només és el Barça!!!

Finde multitudinari a Vallfogona. Els actors:

Tots aquests: Dani el futboler futbolista traidor pro Madrid, Hellen la defensora de la llei, Marion la mama esgotada però feliç, Soraya la cuinera xunga, Jordi el motero canyero, Aran la tresoret, Sergi el juerguista culé i nosaltres. I malgrat el temps xep xep, l'embús de pujada a la carretera i la derrota del Barça, un finde rodó de bona companyia, molta teca, relax i parida llarga. See some scenes:

And see the best customized scenes. "Tranquils, que només és el Barça!" i "S'ha matao Paco!" entre les millors frases del cap de setmana. Amb amics així, a la fi del món! (o el que és el mateix, a Vallfo)

Va de mones

Com cada any, per setmana santa, arriba el dia més llaminer! El de la Mona! I com que la Gemma té uns padrins que no fallen mai, hem tingut mona tradicional (com l'any passat i com molt anys que vindran) i mona moderna, cute, kawaii, in, fashion, "à la mode". 

Gràcies, padrins!

Per cert, rellegint el post de l'any passat veig que aleshores a laGemma no li agradava l'ou dur. Això ha canviat, perquè aquest any se'n va cruspir un dels tres gairebé sense mastegar, nyam nyam grumpf grumpf. A dia d'avui, les úniques coses que aquesta golafre no tasta són la pastanaga i la ceba. 

Avui re-descobrim... l'Aquari!

No era el primer cop: la primera vegada va ser el 16 de maig de 2010, al Japó, amb la família de l'Eifuku-san (els seus fills Shigu, Mukon i Rio). Però d'això ja fa gairebé 2 anys i la Gemma ha crescut molts des de llavors. Ara, a l'Aquari de Barcelona, ja distingeix entre peixos grossos i petits, enfadats i contents, llargs i curts. I ja té un preferit: el tauró!
 

"Té unes dents mooolts grosses i està enfadat, mama!" Gran excursió a l'aquari de Barcelona. A baix, la Gemma fent de tauró: "Groaaar!" Per què sempre ens atrauen els dolents, punyeta?

El nostre refugi: la muntanya

Vallfogona, 02 d'abril 2012

Té, iaia!

T'he anat a collir un ram de floretes!

Berenar al VIENA

De vegades el papa i la mama em porten a berenar al Viena, que és un lloc baby friendly, child friendly i celiac friendly (tots els friendlies del món, olé pel Viena). Jo estic contenta perquè hi ha galetones, i els papes contents perquè no les paguen, gentilesa de la casa a partir de les 4 de la tarda). La cosa sol anar així:

1) Mmm... Aquestes són noves. Fan bona pinta...
2) Les tastarem, a veure.
3) Mmm... (nyam, nyam), están gfoníssibes... (nyam, nyam)
4) Repetiiim?