dilluns, 25 d’abril del 2011

Avui descobrim... la Mona

Avui el padrí de la Gemma (que també ho és de la mama) ha tingut feina. Segons la tradició catalana, el padrí és l'encarregat de comprar la Mona de Pasqua, un pastís que té l'origen en el segle XVII i que deriva, segurament, d'una mena de regal que antigament els moros oferien als seus senyors. Les mones de tota la vida són una mena de tortell amb ous durs (no de xocolata, ous durs de gallina), i antigament portaven tants ous com anys tenia el nen que la rebia, fins a un màxim de dotze, edat en què es feia la comunió i el privilegi de la mona s'acabava. Que consti que el meu, nostre, padrí, a mi me'l va mantenir fins als quinze.

Avui, fidel a la tradició, el padrí ha regalat a la Gemma l'autèntica mona catalana. Res de filigranes, ous pintats i "xococreacions" estranyes. Grumpf, grumpf, nyam, nyam, i cap a dintre.

Val a dir que la mona catalana ens ha descobert el primer aliment que NO li agrada a la Gemma. Quan pensàvem que teníem una nena absolutament omnívora resulta que l'ou dur... "No, mama!".És una víctima de la modernitat. En comptes d'això demana: "Culata, culata. La Gemma vol més culata".

El dia català de les enamorades

dijous, 21 d’abril del 2011

El 20è mes en imatges

Suggerent, boja, carinyosa, coqueta, gamberra... 
La Gemma en sus maravillosos meses 20.

dilluns, 11 d’abril del 2011

Avui descobrim... el conyac

Possss... no egtà tan foooogt com deien, eh? Bueerp!
Moraleja: No deixis mai una copa de licor a prop de la nena perquè, quan te n'adonaràs, estarà fent el tastet. Per sort, avui la cosa ha quedat en l'intent (d'aquí la cara de pena). "Però jo en volia, mamaaa..."

Ensemble Meridien

Avui, concert preciós de la Marta (chelo) i el seu grup
a la Plaça (igualment preciosa) Sant Felip Neri.

diumenge, 10 d’abril del 2011

La Gemma i el Gerard

Gerard: No fa tanta calor com deien, oi?
Gemma: No, tu. Se m'estan refredant les cames.
Gerard: Vols que et comprem unes mitges, carinyu?

Gemma: Què et sembla aquest sofà pel menjador?
Gerard: Tu has vist quant val? Això són dos sous!
Gemma: I què...? És requetepreciós o no...?
Gerard: Sí, carinyu... 

Qualsevol diria que són cosins, oi? La parelleta...

La Gemma i la Mila

La Gemma i la Mila es porten exactament 1 any i 5 dies. Però tot i així, i tot i que es veuen cada tres mesos perquè viuen lluny de l'altre, cada vegada que es veuen es comporten just like two little sisters. Com les mames! Quan una pinta, l'altra pinta... 

Quan una veu dibuixos, l'altra veu dibuixos...

Quan una la lia, LES DUES LA LIEN! TAAAT!

La Gemma i la Thaïs

La Thaïs té vuit anys. Per la Gemma és una amiga gran, de qui aprendre moltes coses. Com ara a vestir-se (perquè la Thaïs hi entén molt, de moda), a jugar amb nines, a fer carreres amb el cotxet de les nines o a llegir. Ahir la tarda, mentre la Thaïs llegia el Gegant del Pi, la Gemma l'escoltava... i "personalitzava" el llibre.